|
"Canvi climàtic circus" l'últim monòleg de Xavi Castillo
En este nou espectacle, Xavi Castillo promet “callar-se la boca” i denunciar, amb sarcasme i humor, els abusos que les societats més avançades realitzen sobre el que ens queda de Natura.
dilluns, 3 / març / 2008
Després d'espectacles com “El Chou”, “L'estrany Viatge” o “L'heretge de Xàtiva”, Pot de Plom i Xavi Castillo proposen “a new experience”: una historieta sobre el Canvi Climàtic, un espectacle comicoapocalíptic que jugarà amb el calfament global, l'efecte hivernacle, la pujada del nivell del mar, el desgel dels pols, les sequeres, la revolució de la fauna i flora, la desforestació, el G-8... en resum: la Terra està calenta! Així que Pot de Plom proposa: folleu, folleu que el món s'acaba!!
Del 8 al 18 de març i del 26 de març al 20 d’abril
Companyia Pot de Plom Teatre
|
|
|
La pel·lícula "Juno"
Juno és una comèdia amb uns diàlegs sorprenentment madurs sobretot els de l'actriu protagonista. La història comença quan ens assebentem que Juno, jove adolescent de 16 anys està embarassada i després de decidir de no voler avortar la seva solució passa per donar el fill en adopció i escull a uns pares benestants que viuen a l'altra punta de la ciutat.
dilluns, 3 / març / 2008
Ha estat la sorpresa de l'any. I també ho ha estat als Oscar com ho va ser l'any passat
Little Miss Sunshine
.
Té quatre de les millors nominacions: Millor pel.lícula, millor director per Jason Reitman, millor guió per Diablo Cody i millor actriu per
Ellen Page
(tota una agradable sorpresa!!! després parlaré d'ella).
És una història fresca, d'adolescents, però no té res a veure amb les comèdies d'adolescents barrueres i de vocabulari desagradable que fan avui dia. No té res a veure!
Juno
és una comèdia amb uns diàlegs sorprenentment madurs sobretot els de l'actriu protagonista. La història comença quan ens assebentem que Juno, jove adolescent de 16 anys està embarassada i després de decidir de no voler avortar la seva solució passa per donar el fill en adopció i escull a uns pares benestants que viuen a l'altra punta de la ciutat. Les situacions són divertides i amb uns diàlegs com he dit abans molt punyents on la protagonista absoluta és aquesta noia que amb tan sols 16 anys és la més adulta de tots els que l'envolten.
El casting , trobo que està molt encertat: el pare,J.K.Simmons (és el cap de Kyra Sedwick a The closer) , és un militar retirat que accepta la situació de la seva filla acompanyant-la a les visites als pares adoptius, la madrastra
Allison Janney
(la recordereu com a cap de premsa de El ala oeste de la Casa Blanca, o sobre tot fent de parella de la Meryl Streep a Las horas) té dos moments entranyables quan posa a ratlla a la infermera que li fa la ecografia a la Juno i quan es troba al final amb la
Jennifer Gardner
, aquesta que està estupenda fent de possible mare adoptiva, pija, controladora, molt lluny dels papers de dona guerrera com a Elektra o a Alias, el seu marit Jason Bateman (que el recordereu sobre tot fent de TeenWolf aquella horrorosa comèdia d'adolescents en que ell era l'home llop), o l'amiga Olivia Thirlby que aquesta si que fa de'adolescent tonta però que està en tot moment amb la seva amiga.
Però el millor encert és sens cap mena de dubte Ellen Page l'actriu que interpreta a Juno. Dóna un caliu al seu personatge tan entranyable que et fa tenir un somriure tota la pel.lícula. No dramatitza mai la seva situació, al contrari, n'és totalment conscient d'ella i és la que pren les solucions més madures, malgrat els seus 16 anys. La nota final, lo millor de la pel.lícula. No m'estranya que l'hagin nominat, no guanyarà però és una bona recompensa a un bon treball . Caldrà seguir-la de prop per què crec que farà molt bones coses!!!
Comentari del blog: PARLEM UNA MICA DE CINEMA?
|
|
|
La pel·lícula "Persèpolis"
Persèpolis es una pel.lícula d'animació que narra la història autobiográfica de la iraní Marjane Satrapi, la història de com va crèixer en un regimen fundamentalista islàmic i que la va portar a abandonar el seu país.
dilluns, 10 / desembre / 2007
Persèpolis
es una pel.lícula que narra la història autobiográfica de la iraní Marjane Satrapi, la història de com va crèixer en un regimen fundamentalista islàmic i que la va portar a abandonar el seu país.
El còmic ve precedit d´un gran èxit de vendes (30.000 exemplars venuts a França en un any) i un munt de premis, entre ells , el Premi a l´Autor Revelació del Saló del còmic d´Angouleme( França), ; el Premi Harvey a la millor obra extrangera 2004, a EEUU; i a Espanya, va guanyar el Primer Premi de la Pau de Fernando Buesa Blanco entre d´altres i també va ser nominada en els Premis del Saló del Còmic de Barcelona a la categoria del Millor Obra Estrangera 2002.
El còmic comença l´any 1979, quant Marjane té deu anys i des de la mirada infantil és testimoni d´un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta any de regnat del sha de Persia a l´Iran i dóna pas a una república islàmica.
A banda de diferenciar-se dels altres nens per haber estat educada a l´esti occidental dins d´una família de classe alta i per una pares d´ideologia progresistes i partidaris de l´islam moderat, Marji, té una gran inquietut intel.lectual per ser una nena i una gran imaginació que la porta a tenir converses amb Déu ( amb que troba semblances amb Marx) i sommiar en ser una profeta.
Al mateix temps que va creixent, Marjane sen´adona que el nou règim islàmic pel que van lluitar els seus pares ha caigut en mans dels integristes i que no porta res de bó. La pel.lícula en animació, adapta els dos primers àlbums del còmic, i està codirigida i coescrita entre la pròpia Satrapi y Vincent Paronnaud. L´animación feta en blanc i negre, i que compta a la versió francesa amb les veus de Catherine Deneuve i la seva filla Chiara Mastroianni, en els papers de mare de Satrapi i de la pròpia protagonista respectivament. |
|
|
La pel·lícula "Una verdad incómoda"
Si penses que les alteracions meteorològiques que ja patim són normals... no veges aquesta pel·lícula... Si creus que la desertificació, la sequera, els huracans... tenen alguna explicació comuna, aleshores, ací trobaràs algunes respostes.
dimecres, 25 / juliol / 2007
Us recomanem el film Una veritat incòmoda - An inconvenient truth, dirigit per Davis Guggenheim, on l’ex-vicepresident dels EUA, Al Gore, ens narra els efectes que pot tindre el canvi climàtic sobre els humans. El canvi climàtic induït per l’ús i abús de la crema de combustibles fòssils, abocant Carboni fòssil (en forma de CO2) a l’atmosfera, fa que la Terra s’escalfe, en retenir la radiació solar i es destaroti el clima.
L’estrena d’aquest film, guardonat al festival Sundance, que ha anat precedit d’un viatge promocional per Europa d’Al Gore i del qual Larry King va dir: ‘un dels films més importants mai realitzats’.
Ja està en DVD... |
|