Slum de Bombai"Una pel·lícula meravellosa". Així és com defineix Jaume Sanllorente, el fundador de Somriures de Bombai, la pel·lícula guanyadora de vuit Oscars. "Slumdog Millionaire parla d'una cosa tan bella i esperançadora com la història d'un somni que s'acaba complint, em sorprèn que hagi aixecat polèmica", afegeix el fundador de l'oenagé.

La pel·lícula ha provocat nombroses crítiques sobretot entre l'elit índia i actors de gran renom de Bollywood s'han queixat que el film és un atac a la societat índia per part dels occidentals, que han volgut mostrar el país com "la terra de la pobresa".

Però després de gairebé un any vivint a l'Índia i treballant en una oenagé que lluita contra la situació dels més desafavorits de Bombai, puc assegurar que el que es mostra a la pel·lícula és una realitat, crua, però realitat. Una idea que també comparteix el Jaume: "Tant els personatges de la pel·lícula com les circumstàncies que els envolten reflecteixen fidelment la realitat existent en nombrosos ambients barraquistes de Bombai".

L'Índia no és només el que es pot veure en les pel·lícules de Bollywood on els carrers estan nets, no hi ha nens ni gent mutilada demanant almoina i venent objectes de qualsevol mena als semàfors, on mai es mostren els slums (quan a Bombai el 60% de la població hi viu), ni els milers de persones que dormen al carrer. Les pel·lícules de Bollywood no mostren l'Índia real i ningú es queixa, perquè fins a cert punt serveixen per evadir-se dels problemes.

Els crítics no poden tancar els ulls davant el que passa a tan sols uns quants metres dels seus luxosos bungalous. Haurien de sortir de les seves bombolles i caminar pels carrers de la ciutat, deixar per un dia els seus cotxes de luxe amb aire condicionat i vidres foscos que no els permeten veure el que passa fora, que és la realitat que plasma Slumdog Millionaire.

De fet, des que treballo per a Somriures de Bombai he pogut comprovar que els slums que mostren la pel·lícula estan en millors condicions que alguns dels que hi ha en aquesta ciutat, on la pobresa i riquesa estan molt barrejats.

Slum de BombaiNo tot són crítiques. A una altra gran part de la població li ha encantat la pel·lícula i estan d'acord que retrata una realitat de Bombai. A una amiga meva índia, quan li vaig preguntar què li havia semblat, em va dir: " És dur veure-ho a la pantalla, saber que tot això succeeix cada dia als carrers del lloc on vius i que molta gent viu en aquestes condicions infrahumanes, però forma part de la nostra vida diària i no pots passar el dia lamentant-te per això. Jo intento ajudar, li pago el col·legi al fill de la noia que ve a netejar a casa meva, que és una família que viu a l'slum que tinc davant de casa, però no puc ajudar tothom, queda massa per fer".

La veritat és que Slumdog Millionaire hauria de servir perquè el Govern i aquests que tant la critiquen fessin tots els possibles per pal·liar el problema de les màfies, l'explotació infantil i la pobresa que pateixen cada dia els més pobres d'aquesta ciutat.


Comentari d'Ana Andrés publicat al Periodico de Catalunya el 10 de març passat (Ana Andrés treballa per a l'ONG Sonrisas de Bombay, fundada pel periodista Jaume Sanllorente, que coopera amb un orfenat, dos escoles i impulsa projectes a favor dels leprosos)