Per sort no tots els jóvens de hui en dia manquen d'ètica i moral, valors que no tots han tingut l'oportunitat d'utilitzar en les seues vides, perquè encara que siga penós dir-ho, pel simple fet de tindre una altra raça, els han negat els seus drets humans.

No obstant això, la nova generació està cada dia més involucrada en la lluita per a evitar que açò ocórrega, mentre altres omplin les seues arques a costa de gent innocent que només desitja viure, sentir i intentar ser feliç. Encara queda bona gent i molt jove que dediquen part de la seua vida a col·laborar per una bona causa, perquè prevalen les bones maneres, l'exemple que molts progenitors inculquen els seus fills des que veuen la llum, valors que sens dubte no s'han perdut del tot: EL RESPECTE, L'HONESTEDAT I LA TOLERÀNCIA, sent estos imprescindibles per a aconseguir les nostres metes des de la humilitat i la solidaritat per a donar suport als més necessitats.

Hem de posar cada un el nostre modest gra d'arena per a aconseguir la igualtat entre els pobles, perquè tots tenim molt en comú i hem d’unir les nostres forces per a aconseguir un món en pau. Hem de cridar al món les injustícies que té la nostra societat, ja que després de tot és la nostra responsabilitat, perquè només l'home ho ha fet possible. Retornar l'afecte que un dia ens van donar els nostres majors, perquè ells es mereixen i a eixos pobres xiquets que amb el que a nosaltres ens sobra, a ells els bastaria.

Què més dóna el seu color si patix com tu,
què importa la seua raça si tan sols és un xiquet,
mira com plora perquè sent dolor,
no tenen on apagar la seua set,
només les seues llàgrimes humitegen la seua pell.

Amb estes paraules només pretenc intentar conscienciar les persones que pretenen ignorar o no volen saber el que ocorre a l'altre costat i calar profundament en el seu cor. Només desitge que a poc a poc s'òbriga el camí perquè entre tots podem millorar les condicions de vida que desgraciadament afecten a tants milions de persones en el món sencer, perquè tots ens mereixem una oportunitat en esta vida que entre tots hem format, que encara que no siga la més justa ni racional crec que entre tots podem no canviar-la però si millorar-la.

Cada vegada estic més convençut que de les poques paraules que acaben en "–ista" que m'agraden em queda només "artista". Vinc a dir-ho perquè estic un poc cansat d'eixe "feminisme fàcil" que intenta sacsar-nos amb quotes paritàries i llenguatges no sexistes, en què dos gèneres lingüístics han de constar obligatòriament perquè tota la societat se senta representada. Jo, gran defensor de la dona (i de l'home), m'entristisc quan pense que la major causa "feminista" passe per situacions tan absurdes com estes. Em preocupa molt més pensar que una dona cobra una tercera part del que cobra un home. Em preocupa molt més que en el que va d'any hagen mort més d'una trentena per culpa de la violència domèstica. I em preocupa, i molt, que hagen d'haver-hi dones que encara hagen de justificar que elles tenen els mateixos drets (i deures) que els hòmens. Algú ho dubta? Doncs tristament, sí; però mentre es mantinga eixe pensament es mantindrà eixa situació. Crec que és contra estes situacions contra les quals cal actuar: la igualtat, la de tots, hem de treballar-la entre tots i per a tots. És a dir, que no ens valga el feminisme per a crear altres diferències.

És davant d'açò, davant del que han de treballar els que ens governeu, davant de la necessitat d'una millora de les polítiques socials i d'igualtat entre tots els seus ciutadans. Però unes millores reals. Per a què servix un consell de ministres paritari quan les carteres fortes només les ocupen els hòmens? Em pareix meravellosa l'aposta que ha fet ZP, el president del tarannà, però ha de concretar-se amb una miqueta més enllà. Em pareixen grans Fernández de la Vega, Alborch (pròxima Defensora del Poble) i fins i tot Carmen Calvo (amb els seus gravàmens de l'IVA inclosos). Però una dona, com un home, i un home com una dona han d'ocupar els càrrecs que mereixen perquè els mereixen, independentment de quin siga el seu sexe. Entenc que són xicotets passos, mostres o gestos. Però la política de gestos sola no val. Les dones necessiten un suport real per a acabar amb les desigualtats, una cosa que inevitablement no tindrem mentre es continuen educant masclistes a tort i a dret. El altres, per a mi, és circ. Encara que he de felicitar tantes dones que durant anys i anys han fet del feminisme la seua bandera i la seua lluita personal.

Cada vegada que escric ciutadans, ho faig representant la generalitat, el conjunt, la ciutadania. Els lingüistes saben perfectament que els parlants per economia tendim a dir les menys paraules possibles i usar la terminació, que alguns diuen masculina (-o), puga ser potser, tindria alguna cosa a vore amb l'evolució que el gènere llatí neutre haja tingut fins als nostres dies, representant el conjunt i no sols els hòmens. Que el llenguatge és sexista? D'acord. Què hem de solucionar-ho? Com cada problema que tenen les dones, però també els hòmens. Només comprendré que un governant s'erigisca en defensor de la seua ciutadania, però mai que ho faça només amb un gènere, amb una raça, amb un col·lectiu... La Constitució, tan portada, tan portada, tan consensuada i tan poc coneguda i retocada, deixa ben clares les intencions per a esta nació i els seus ciutadans. Quan els problemes que tenim són tan greus, preocupar-nos per un article masculí o femení o per ser "set i set", m'entristix i em preocupa. Però mentrestant, la situació no canvia. (Postdata: no val a dir que sóc masclista perquè estaríeu mentint. Sempre defendré els drets de tots.).

Jaume Bronchud

A l'hora de comprar un reproductor de dvd et trobaràs amb una gran varietat tant de marques com de preus, potser són els preus que més varien en este tipus d'articles. Açò es deu principalment a les característiques tan variades que tenen per a poder adaptar-se a les necessitats de cada usuari-a.

Abans de decidir-te a comprar un reproductor has de vore què tens actualment en ta casa per a vore quin et convé comprar.

El més important és vore quin tipus de connexions té el teu televisor, el teu amplificador o descodificador.

Hi ha diferents connexions d'àudio i de vídeo. Les d'àudio poden ser analògiques (són eixides en RCA dels canals esquerre i dret, un cable que es dividix en dos, normalment en distints colors, i que es connecta directament al televisor o a un processador dolby surround (quasi en desús) i digitals (els dvd han de tindre almenys una eixida digital que ens permet disfrutar del so amb un sol cable, la connexió és físicament igual que un RCA i el pots connectar a la tele o a un amplificador equipats amb dolby digital).

Les connexions de vídeo poden ser de connexió scart (tots els reproductors dvd tenen almenys una connexió tipus scart, euroconnector, que es connecta al televisor de manera molt fàcil i pel que fa a la imatge i el so per separat però dins del mateix cable), connexió de vídeo compost (esta connexió és la que pitjor qualitat d'imatge dóna, així que evita-la en la mesura que es puga ja que a més no transmet àudio), connexió de vídeo per components (solen tindre’l els reproductors de gamma alta i consistix en tres connectors RCA pels que viatja el senyal de vídeo dividida en tres components amb la qual cosa la qualitat de la imatge és molt major), la connexió S-video (Té millor imatge que la del vídeo compost però tampoc transmet àudio amb la qual cosa has de connectar alguna eixida d'àudio per a poder escoltar el que reproduïsques) i la connexió d'eixida radiofreqüència (per als televisors antics que no disposen d'euroconnector).

Altres aspectes a tindre en compte són els diferents sistemes de l'equip que comprem: sistema PAL i sistema NTSC. En tot el món hi ha distintes normes d'emissió de senyal de televisió que no són compatibles. A Espanya i en la resta d'Europa el sistema que s'utilitza és el PAL i als Estats Units, Japó i alguns més el NTSC. El millor és que el dvd puga llegir-ne els dos.

Quant a la reproducció d'àudio, quasi tots els dvd reproduïxen cd d'àudio tant originals com gravats a casa (cd-r) i molts d'ells àudio en mp3. Els preus variaran llavors per altres característiques addicionals, com puguen ser el zoom digital variable, congelat d'imatge, recerca i reproducció a distintes velocitats, programació de reproducció d'escenes, etc.

En resum desavantatges només hi ha un i és que respecte al vídeo analògic tradicional que reproduïa i gravava el dvd gravador reproductor encara tenen uns preus elevats (encara que temps al mateix temps que baixaran).

Com a avantatges podem apuntar que una qualitat d'imatge i so molt superior, preu prou assequible, es pot utilitzar per a escoltar música, els dvd no es deterioren amb el temps i la seua grandària és pràctica.

Cristina Aguilar

El Camí de Santiago és un camí sagrat que com tal l’han recorregut abans de nosaltres milions de pelegrins, al llarg de més de mil anys.

El primer que hem de triar és quin de tots els camins és el que volem fer, el més comú és el camí Francés. Després hem de triar la data de quan volem anar, l’ideal són els mesos de maig, juny i setembre, perquè quan més gent va és a l’estiu i l’oratge els altres mesos és pitjor.

El pelegrinatge a peu està a l’abast de tot el món, però s’han de tindre en compte les possibilitats de cadascú. La mitjana diària a peu oscil·la entre 20 i 35 quilòmetres i en bicicleta entre 60 i 100.

MATERIAL BÀSIC

Carnet d’identitat
Targeta SIP
Motxilla
Sac de dormir, matalàs aïllant, coixí menut
Sabatilles de sola blana
Xancles de dutxa
Impermeable
Jersei / caçadora
Pantaló desmuntable curt/llarg
2 samarretes
Banyador i tovalla
2 jocs de roba interior
Cantimplora
Bossa de neteja
Agulla, fil, navalla
Tallaungles, imperdibles
Sabó ph neutre
Farmaciola de primers auxilis
Llanterna
Guia, llibres, mapes, etc.
Llibreta i bolígraf
Gorra, ulleres de sol

Es coneix com compostel·la la certificació oficial que concedix la catedral de Santiago a aquelles persones que realitzen el pelegrinatge per motius religiosos.

Són requisits necessaris recórrer a peu, amb bicicleta o a cavall una part del Camí de Santiago i acreditar-ho a la arribada (almenys els 100 últims km a peu o a cavall i els últims 200 amb bicicleta).

L’acreditació s'efectua mitjançant la Credencial del Pelegrí, on hi ha els segells o firmes de les parròquies, albergues, refugis per on transcorre el pelegrinatge.

Per a guanyar el Jubileu no cal fer el camí. Hi ha prou amb visitar la catedral de Santiago en qualsevol Any Sant Compostel·là i resar alguna oració, com el Pare Nostre, el Credo, o per les intencions del Papa, a més de confessar-se i combregar qualsevol dia comprés entre els 15 anteriors i 15 posteriors a la visita. Pot guanyar-se cada dia, i pot aplicar-se per u mateix o pels fidels difunts.

EL QUE HAS DE SABER

Abans de l’inici del camí és recomanable realitzar un senzill entrenament, caminant distàncies cada vegada majors, en dies successius. El vestit ha de ser còmode i transpirable, per a evitar les freqüents ferides pel fregament que es produeixen, sobretot en la part interna de les cuixes. A més ha de portar-se roba adaptada a la climatologia de l’època en què es realitza el pelegrinatge.

No ha d’oblidar-se una gorra per a evitar les insolacions. El calçat és fonamental. Els calcetins han de canviar-se sovint i no s’han de dur mullats.

Tot ho portarem a la motxilla i a la renyonera, de manera ordenada i en bosses de plàstic. El que més pesa baix, pegat a l'esquena.

Aprofiteu el camí. Visiteu, coneixeu gent, disfruteu, reflexioneu i manteniu sempre l’alegria: a estiu es recomana alçar-se matí i no caminar al migdia per a evitar el sol i la calor.

No es recomanable dutxar-se al matí, i amb aigua calenta, perquè predisposa a fer ampolles.

Si es va en grup, qui mana és qui va més lent.

Res de menjars copiosos. És recomanable prendre sucre, fruita i fruits secs, Cada hora i mitja beveu i mengeu un poc.

Durant el camí, seguix la fletxa groga.

No embrutes per allà on passes, com a mínim deixa-ho tot com estava.

Més informació:

Amigos del Camino de Santiago "Comunidad Valenciana"
C/ Sant Francesc de Borja, 10- 4º (46007) València
Tel: 963 859 982
Els divendres de 16,30 h a 20,30 h i en estiu (juny, juliol i agost) els dimecres, dijous i divendres de 17 h a 20,30 h).
www.vieiragrino.com info@vieiragrino.com

www.jacobeo.net/camino/index.htm
www.xacobeo.es
www.archicompostela.org
www.caminosantiago.org

Guía del Peregrino, El camino de Santiago 2004. Editorial Anaya-Touring Club.
El Camino de Santiago a pie. Editorial El País Aguilar.
Guía práctica del peregrino.El Camino de Santiago. Editorial Everest.

Les vacances d’estiu són un bon moment per a gaudir de llargues i intenses jornades musicals a l’aire lliure. El turisme festivaler permet combinar la màgia de la música en directe amb el descobriment de nous indrets, nova gent, altres cultures...La majoria dels festivals d’estiu posen a disposició dels i les assistents zones d’acampada per tal de poder allotjar-se de forma divertida, i econòmica. A continuació us proposem algunes cites interessants d’este estiu musical.

A la Comunitat Valenciana l’oferta festivalera és àmplia i diversa. La música electrònica, el pop, el rock i música llatina ompliran de festa les nits valencianes. Ací teniu algunes possibilitats:

Bon estiu i bona música!!!!!!

Pere G. Peris i Llorca

Una festa en el pub Mondini de Mislata la passada nit del divendres 4 de juny suposà el tret d'eixida del gran esdeveniment musical que estava per arribar. A la nit es va presentar oficialment el MIMED on se sortejaren cedés dels grups participants en el festival a més d'abonaments per als dos dies de concerts.

El dimarts dia 8 a les 19 també va tindre lloc un xicotet acte de presentació en el fòrum de Fnac amb l'assistència de l'organització del festival.

A primera hora de la vesprada, les rodalies del camp de futbol de la Canaleta comencen a cobrar vida, la gent comença a concórrer les taquilles a fi d'adquirir-hi les seues entrades. Altres persones més previsores que ja les tenen preferixen passejar pel mercadet alternatiu instal·lat just davant del poliesportiu, on es descobrixen tot tipus de parades (de menjar, camisetes, artesania....).

L'espera perquè done començament el festival és amenitzada per sessions de DJ's. Una hora abans de l'inici del primer concert, les portes del camp de futbol s'obrin i el públic comença a entrar-hi. Els primers a trencar el gel són els valencians Una Sonrisa Terrible que fan les delícies dels seus més fidels seguidors amb temes dels seus àlbums anteriors i amb la bestreta d'una cançó que formarà part del seu pròxim disc que es llançarà al mercat en el mes de setembre i que es titularà ‘Promesas'.

Després d'un breu intermedi apareixen en escena, procedents de Donosti, La Buena Vida, una de les formacions més importants de l'escena independent nacional. En el seu directe a més de presentar els temes del seu últim disc ‘Album', fan un repàs a les cançons de la seua discografia anterior. Com a anècdota cal destacar la dedicatòria d'un dels seus temes al músic recentment mort Ray Charles. Uns xicotets problemes de so van fer que reiniciaren una de les cançons més aclamades pel públic ‘Planetas', però amb ja quinze anys de trajectòria artística este incident no va suposar cap problema perquè els donostiarres continuaren amb l'espectacle.

Ja ben entrada la nit, en el camp de futbol es va experimentar un canvi generacional, és a dir, els més jóvens van cedir les primeres files a un públic més madur. Era el moment que Josele Santiago fera la seua aparició sobre l'escenari. Ben abrigat per una excel·lent banda de músics, Josele va oferir un directe contundent on va fer un repàs a la seua carrera musical amb temes antics i altres més pròxims de la seua nova etapa al marge dels Enemics.

Josele Santiago va dedicar íntegrament el seu concert a l'anteriorment mencionat geni del soul Ray Charles. També cal citar que Josele va ser l'autor de la frase de la nit. ‘La música no està en crisi, és la indústria...'. Un espectacular final del primer ‘episodi' del MIMED 2004.

Josele Santiago

- La Buena Vida -

Una Sonrisa Terrible

El segon i últim dia del MIMED 2004 es va tornar gris i la pluja va amenaçar el correcte desenrotllament del festival. Durant unes hores tots vam estar pendents del cel i a pesar que les primeres gotes van començar a caure el públic no va faltar a la seua cita amb la millor música i quasi sense demora, Brilliant Sharks van començar la seua actuació. Cançons rock plenes d'energia, frescor i emoció van invadir el recinte. Quan per fi la pluja va cessar l'ambient es va fer més càlid i les primeres files es van anar omplint.

Brilliant Sharks ens van sorprendre amb la seua vitalitat i també amb la col·laboració de Betlem, l'actriu protagonista d'un dels seus vídeoclips que va posar la nota sexy a la nit. Després d'un intermedi tècnic més llarg del normal a causa d'un fallada en el generador de les llums, el particular duo Astrud van iniciar el seu concert a fosques o en un ambient més íntim com ells mateixos van apuntar, encara que més tard el problema d'il·luminació es va solucionar.

‘Un, dos, tres, play, cuatro' Així arrancaven moltes de les seues cançons i és que Astrud no és una formació corrent, són originals tant en la teoria com en la pràctica i això ho van poder comprovar tots els assistents a la seua actuació, perquè ells van protagonitzar els moments més divertits del MIMED, van connectar perfectament amb el públic i en definitiva van aportar un color diferent al festival.

Quan el camp de futbol ja estava totalment abarrotat, va aparéixer en escena altre grup ‘bandera' del panorama de la música independent del nostre país, la banda de Fernando Alfaro, Chucho. El seu concert anà de menys a més i en ell va haver-hi un poc de tot, van tirar la vista arrere rescatant temes dels seus començaments i també van presentar les cançons més recents del seu nou disc ‘Koniec'. Contrastos pop/rock en un directe enèrgic encara que potser per a alguns un poc sense connexió amb el públic. I el punt àlgid de la nit va arribar de les mans dels britànics Supergrass que van ser gratament aclamats per tots els allí presents.

Després d'un llarg període en silenci, una de les millors bandes sorgides del Regne Unit en els últims deu anys tornen a la càrrega amb un nou disc que va eixir a la venda el passat 7 de juny i que el van presentar en exclusiva a Mislata. Així és com el MIMED va acollir l'únic concert d'este trio a Espanya. Un directe apoteòsic carregat de vitalitat i dinamisme que no va deixar indiferent ningú. L'actuació va tindre dos parts ben diferenciades, una més rockera i moguda i una altra més íntima i acústica. El repertori va incloure des de temes tan coneguts com 'Pumping on your stereo' fins a les noves cançons del seu acabat d'estrenar àlbum ‘Supergrass is 10: The best of 94 - 04'. Un concert impecable que va posar el punt i final a este MIMED 2004.

Chucho

- Brilliant Sharks -

Astrud

Supergrass

‘Ha estat bé, les instal·lacions bé. Ha sigut un plaer poder actuar en esta segona edició del MIMED i compartir cartell amb artistes fins i tot de talla internacional, a més tots els grups m’agraden'. ‘És com un miracle i m'agradaria que no fóra així. Que no siga un miracle, que es repetisca cada any i que la gent ho tinga molt associat amb Mislata i amb el lloc este, i que els concerts tinguen molta consistència i que siga como un FIB o més'.

‘És un festival que està molt bé que el facen ací a Mislata. El pitjor és que hi ha massa estils distints. Veig que hi ha canvis bruscos d'estil. La diferència de grups d'un dia a un altre és cantosa i això s'ha notat en l’afluència de gent'.

‘El concert molt bé, molt divertit. Ha estat prou ben organitzat llevant d'una xicoteta fallada tècnica de llum, però en general prou bé. Molt prop de casa, no em puc queixar, no tinc cap entrebanc ni cap problema. Molt bé, m’ha agradat molt'.

Crònica i fotos: Ana Mª Rodríguez

Quan la temperatura apuja, i els estudis i altres ocupacions deixen pas al temps lliure, ens plantegem què hi farem este estiu. No cal més que buscar les activitats que ens agradaria fer, els llocs on voldríem anar alguna vegada, la/les persona/es amb qui voldríem compartir eixe temps, els diners de què disposem...

Segons Igor Stravinsky, "No basta con oír la música, además hay que verla". I quina millor ocasió per assaborir les paraules del gran músic Stravinsky que fer una escapada als festivals que se celebren durant l'estiu pertot arreu.

La facilitat de trobar informació actualment permet conéixer un ventall molt ampli de possibilitats per a viatjar i gaudir d'actuacions musicals, tant en la varietat musical i cultural, com en l'originalitat, les activitats, els allotjaments, els preus, etc.

La pretensió des de Melic és mostrar una finestra informativa que permeta fer una recerca ràpida de les millors opcions, i en esta ocasió, oferim una selecció estricta però interessant de festivals i esdeveniments per gaudir de l'estiu, que podeu ampliar a través de revistes especialitzades i d’Internet:

Les regidories de Joventut, Cultura i Serveis Socials de l’Ajuntament de Mislata convoquen el Certamen Fotogràfic l’Instant Decisiu 2004, que es regirà per les bases següents:

1. Objecte de la convocatòria
Amb este certamen es pretén fomentar la creativitat plàstica entre els i les jóvens fotògrafs. Es busca que la fotogràfia siga un reflex dels nostres instants decisius, destacant sobretot l’aspecte més social i humà. Aquells moments a la nostra vida, que per diferents motius ens són especials, els nostres viatges, la nostra relació amb altres cultures, amb altres gents, les nostres vivències curioses, els nostres sentiments enfront de diferents situacions que ens trobarem al llarg del camí...

2. Participants
Podran participar-hi persones residents a la Comunitat Valenciana, majors de 16 anys. La participació podrà ser a títol individual o en equip. Cada participant o equip únicament podrà presentar una sol·licitud.

3. Requisits de les obres
3.1 Es podran presentar un màxim de tres fotografies en blanc i negre, o color. No s’admetran fotografies retocades digitalment, ni diapositives ni muntatges.
Les fotografies hauran de ser originals i inèdites i que no hagen sigut premiades en cap altre certamen.
3.2 Les fotografies presentades no podran en cap cas excedir del format 35 x 40cm. S’hauran de presentar amb paspartú blanc de grandària 40 x 50cm.

4. Inscripció
4.1 La inscripció es realitzarà presentant:

• Fitxa d’inscripció correctament emplenada (adjunta a les bases).
• Fotocòpia del DNI de la persona participant o de tots i totes els/les components del grup participant.
• Les persones participants hauran d’escriure el títol de l’obra en cadascuna de les fotografies presentades.

4.2 Les inscripcions es podran realitzar personalment o per correu al Centre Juvenil Túria, carrer Túria, 13, 46920 Mislata o al Centre Social i Juvenil, carrer Ortega y Gasset, 1, 46920 Mislata.
4.3 El termini d’inscripció finalitzarà el 22 d’octubre de 2004 a les 20 hores.

5. Resolució de la convocatòria
5.1 Per a l’avaluació de les fotografies presentades es constituirà un jurat compost per tres persones expertes i professionals de la fotografia i actuarà com a secretari/a un/a tècnic de l’Ajuntament.
5.2 El jurat examinarà els treballs presentats i, fonamentant-se en l’interés de les fotografies des del punt de vista tècnic i a més a més, valorant especialment que les fotografies hagen recollit la temàtica especificada en el punt 1 d’estes bases, resoldrà la concessió dels premis especificats en la base 6a.
5.3 El jurat seleccionarà fins a un màxim de 50 fotografies, les quals conformaran l’exposició que es realitzarà al Centre Cultural de Mislata des del dia 19 al 25 de novembre.
5.4 El lliurament de premis es realitzarà durant l’acte públic que tindrà lloc a l’efecte el dia 19 de novembre a les 20 hores al Centre Cultural de Mislata.
5.5 Les obres no premiades hauran de ser retirades pels autors-res des del dia 10 de gener fins a l’11 de febrer de 2005 al Centre Juvenil Turia. A partir d’esta data s’entendrà que renuncien a la seua propietat a favor de l’Ajuntament de Mislata que podrà donar-les la destinació que considere més oportuna.
Així mateix, es podran tornar les obres per correu certificat o per qualsevol altre procediment sempre que estiga lliure de càrregues per a l’Ajuntament. Cas de requerir la devolució de l’obra, per estos mitjans, s’haurà d’indicar d’una forma clara en la fitxa d’inscripció.

6. Premis
6.1 S’establixen tres premis:

• Instant decisiu en blanc i negre: un premi dotat amb 450€ a la fotografia que millor haja captat la sensibilitat de l’instant decisiu en blanc i negre.
• Instant decisiu en color: un premi dotat amb 450€ a la fotografia que millor haja captat la sensibilitat de l’instant decisiu en color.
• Instant decisiu jove: un premi especial dotat amb 350€ per a animar la participació dels fotògrafs i fotògrafes menors de 30 anys.
• Mencions: el jurat seleccionarà fins a un màxim de 5 fotografies, les quals rebran una menció especial amb la seua inclusió en el catàleg.

6.2 L’Ajuntament editarà un catàleg amb les fotografies premiades.

7. Responsabilitat de les obres
L’Ajuntament de Mislata no es responsabilitza de les possibles pèrdues o deterioraments patits durant els tràmits d'enviament o devolució de les obres. Les persones hi participants tenen la llibertat de contractar una assegurança amb la finalitat de protegir les obres de possibles riscos de pèrdues o deterioraments.

8. Acceptació de les bases
La participació en esta convocatòria suposa la plena acceptació d’estes bases. La resolució del jurat serà inapel·lable i l’organització es reserva el dret d’interpretació de les bases i la resolució de qualsevol incidència que hi poguera sorgir.

9. Drets de publicació
L’Ajuntament de Mislata es reserva el dret de publicar les dades de la fitxa d’inscripció que considere d’interés per a la promoció dels/de les jóvens fotògrafs.

Voluntariat ambiental de caps de setmana (dissabtes i/o diumenges), a la zona de la Foia de Bunyol, durant els mesos de juliol, agost i setembre.
Per a jóvens a partir de 16 anys.
La inscripció és gratuïta.

Encara que no us ho creieu, hi ha un Centre Excursionista a Mislata, que s'anomena CEM. Us contaré unes cosetes d'este. Ens trobem al C/ Túria, dins del Centre Juvenil de Mislata. El nostre horari és un poquet reduït, perquè les persones que som socis del CEM ens dediquem a tot tipus d'activitats, i només podem reunir-nos els dijous a partir de les 22.00 h.

En el CEM ens ajuntem i planegem les eixides que realitzarem en breu o en un futur i també ens contem com han anat les que ja hem fet. Un centre excursionista és un lloc on es reunix gent que li agrada o que es divertix realitzant algun esport que té a vore amb la naturalesa. En el nostre cas, els esports que realitzem són: escalada en roca, senderisme, treking, alpinisme, escalada en gel, espeleologia, esquí alpí, barranquisme, etc. Com podeu vore, li donem a no pocs esports. Totes estes activitats les fem per divertir-nos, mai per aconseguir un premi o un concurs. En el CEM té cabuda tot tipus de persones, des del més preparat fins a qui no ho està.

Podem contar-vos que hem pujat les cimes dels nostres Pirineus, tals com són el Pic Aneto, Cregüeña, Salvaguarda, Mont Perdut, Balaitus, Posets, Corredor Estasen, Punta Escarra, Bachimala, Anayet, …. i així uns quants més. Estes cimes s'han pujat tant a l'estiu com en alpinisme hivernal. No sols hi hi ha cimes a Pirineus, també n'hi ha molt interessants en la nostra Comunitat Valenciana (Pic Calderó, Penyagolosa, Sierra Espadán, ….) o el cim de la Península com és el Pic Mulhacen. També visitem la Serra de Gredos, ascendint el Pic Almanzor i les seues crestes.

Vam estar a Alps, pujant el Mont Blanc, Argentier, Cervino,…. Si no passa res este estiu intentarem anar de nou al cim del Mont Blanc. És un projecte a què ja li estem donant forma. Les enfilades de roca es fan per molts llocs com són: Montanejos una de les millors zones d'escalar d'Espanya, Chulilla, Jérica, Gandia, Buñol, Xàbia, Calp, Conca, etc. i sempre que podem a Pirineus. També aprofitem quan anem als Alps a fer alguna trepadita en Chamonix o on ens agarre. En escalada clàssica ens n'hem anat a llocs tan bonics com són el Montgó, Penyal Ifac, Montanejos, Pic Urriellu i uns quants més. En escalada de gel, solem anar a Pirineus i Alps. Els corredors de gel són espectaculars.

Ara estem en plena temporada de barrancs. Vam estar en la Sierra de Guara, fent infinitat de Barrancs, com poden ser, Gorgonchón, Formiga, Mascún, Peonera, Foscos del Balces, Portiacha, etc. Vam anar a un lloc preciós com és el Parc Nacional de Mont Perdut i ens vam ficar en les seues fredes aigües per a fer i disfrutar del Consusa i del Trànsit. A França al·lucinem amb Els Gorgues del Llet. En la nostra meravellosa Comunitat Valenciana ens cabussem en les aigües del Bercolón, Otonel, Zucaina o Centenario, Maimona, L'Infer. Vam anar a altres llocs com són Albacete, Conca, Tarragona, etc. No fa ni 2 setmanes realitzem una trobada amb uns amics d'Inca (Mallorca) que vam conéixer en una ascenció en Gredos i quedem per a fer un dels millors i més impressionants barrancs d'Europa, el Safosca. És una cosa espectacular.

En breu ens n'anem als Pirineus, Conca, Tarragona, Granada, a descendir més barranquets i este estiu si tenim sort, de baixada dels Alps ens tornarem a ficar en Els Gorgues del Llet. En espeleologia ens han vist per les coves de la Comunitat Valenciana com la Llenca, El Campillo, Tunel del Sumidors, L'aldaia, etc. Pel Nord també saben algunes de nosaltres en Cueto-Coventosa, Tibia-Fresca, de Cantàbria. En el Centre de la Península, Guadalajara i Cuenta, en SC-16, Pozuelo, Mata-ases, i en el Sud vam anar a Afoneu ero Gat.

En senderisme nos hem freqüentat algunes rutes, des de les més senzilles com són els PR de la nostra comunitat, Espanya, França, Itàlia, fins a les més quilomètriques, com són els GR sent la ruta més extensa que hem caminat la Via de la Plata, d'aproximadament 1.300 km. L'esquí és una de les activitats on un està més limitat ja que cal anar a les estacions d'esquí. No pot ni deu un anar al seu aire. Vam estar en pràcticament totes les d'Espanya i Andorra. També vam anar als Alps, tant francesos com suïssos. A Itàlia aguaitem literalment a les seues pistes.

Com podeu comprovar sí que fem algunes cosetes. Si alguna cosa del que vos hem contat vos hi ha agradat, o creieu que vos pot agradar, vos propose un pla, passar-vos pel CEM un dijous per la vesprada-nit. Pregunteu a qualsevol que estiga per allí i parlarem amb vosaltres amb molt de gust. Disposem d'una "limitada" biblioteca on trobàreu, llibres, revistes, publicacions, etc.

Espere que ens vegem molt prompte. Una cordial salutació de totes les persones que formem el CEM

Iñaki Martín-Sanz

Des del pròxim 17 de juliol, Mislata disposarà d’un fòrum de participació i d’opinió en el marc dels col·lectius juvenils de la nostra vila. Amb esta intenció, el Consell de la Joventut de Mislata ha creat "ÀgoraMislata", una eina de diàleg i intercanvi entre la joventut i entre els col·lectius en què participen.

La Permanent del Consell ultima en estos dies les activitats que es portaran a terme dins de la primera edició del fòrum "ÀgoraMislata". En este espai es debatrà sobre el present i el futur de l’associacionisme juvenil amb la idea genèrica d’"Associacions juvenils, una proposta per a l’endemà". Durant tota una jornada es faran col·loquis, també, sobre el passat de l’associacionisme i el seu funcionament en el nostre país. L’agenda començarà amb una presentació del que serà ÀgoraMislata, diverses ponències sobre l’associacionisme, les bases del passat i el moment present, grups de treball que debatran sobre les relacions entre els col·lectius juvenils i altres institucions, la interrelació associativa i sobre la motivació per a promoure la participació de la joventut en la societat i el treball futur de l’associacionisme, així com els camins que cal encetar per a l’associacionisme del futur.

ÀgoraMislata naix amb la voluntat de millorar el treball que es realitza des dels diferents col·lectius associatius de la nostra localitat i amb la necessitat d’establir millores en la relació entre associacions i organismes de la nostra província. El plantejament primer del Consell és crear l’espai vàlid en que es vol convertir este fòrum i amb la mateixa intenció de millorar el procés, la participació queda oberta a totes les associacions i consells de la província de València, amb la clara voluntat d’aconseguir crear una interrelació major entre aquells òrgans que porten a terme la seua tasca en un mateix àmbit geogràfic.

Per al president del Consell de la Joventut, Jaume Bronchud, "volem constituir l’espai necessari on l’intercanvi d’experiències i de treballs ens valdrà per a millorar el paper que fem els col·lectius juvenils, alhora que ens servirà per a aconseguir una major implicació dins del nostre teixit social en què volem participar més activament". Respecte del naixement d’este fòrum, la voluntat del Consell és que ÀgoraMislata es configure com a una eina bàsica per al funcionament habitual de l’associacionisme valencià i per això, confiem fortament en la seua consolidació perquè es mantinga com un òrgan de referència del treball que desenvolupe en el futur el treball habitual del Consell de la Joventut de Mislata.

La Primera Trobada del Consell a Benagéber fou un èxit

Els dies 29 i 30 de maig, el Consell de la Joventut de Mislata va celebrar a l'alberg "El Sequer" de Benagéber la seua primera trobada d'associacions. L'acte, que va comptar amb una vintena de jóvens de la localitat, es va desenvolupar en un fantàstic clima de bon humor i treball en què els hi presents van poder conversar i conéixer més i millor les associacions participants, així com els representants allí reunits.

La trobada va començar el matí del dissabte, partint des del Centre Juvenil Túria, on es troba la seu del Consell. Al migdia, ja a Benagéber, els participants van poder aprofitar el sol del cap de setmana, preparar el dinar i divertir-se amb dinàmiques de grup amb què van disfrutar durant les primeres hores de la vesprada. A les 18.00 hores, es va projectar el documental de Julio Medem "La Pilota Basca", a què va seguir un col·loqui-debat sobre la polèmica que n’havia suscitat. En este espai, tots els presents van poder deixar constància de la seua opinió sobre la projecció. Posteriorment, es va preparar una torrada per a sopar i, després, es va passar a una llarga nit en què no van faltar els rotgles, la festa i les ganes de passar-ho bé fins a altes hores de la matinada.

Diumenge al matí, tots els participants van partir cap a l'embassament de Benagéber on van practicar piragüisme i, després, van cuinar una paella amb què es va concloure la trobada entre associacions. Abans de partir, els integrants van passar per la sala de projeccions on van vore les fotos fetes al llarg del cap de setmana.

Les activitats es van tancar prop de les set de la vesprada i des del Consell es va confirmar que "amb elles s'ha aconseguit donar suport un poc més a la reactivació del Consell, ja que la trobada volia promoure moviment per a les associacions de Mislata i s'ha aconseguit disfrutar molt de tot el programa i fer que la gent descobrira que junts podem fer moltes coses". En este orde de coses, la Permanent i l'organització de l'acte, que va anar a càrrec de Ramiro Ares, no va descartar repetir pròximament este tipus de trobades.

El passat dilluns dia 24 de maig, el cantant d'OT, Alejandro Parreño, va visitar l'Ajuntament de Mislata, al costat del seu germà Gonzalo i els seus fans. Va ser a la ràdio de Mislata, on Joaquín Costa, el presentador "Bon rock-and-roll esta nit" va cedir el seu programa a les fans perquè l'entrevistaren. Les fans li van fer una entrevista de més d'una hora, on van preguntar moltes coses com quan deixaràs de fumar? què trobes a faltar de la teua vida d'abans d'entrar a OT?

Les fans de València, també van dedicar una part de la seua entrevista a les fans d'altres països, afegint preguntes que havien posat en el fòrum. Però no sols li van fer preguntes a Alejandro, perquè a Gonzalo, tampoc el van deixar callar. També van afegir una pregunta dels seus majors fans, sa mare, dient-li que què és el que recordava de la seua infància. Quan acabà el programa el van fer cantar en directe a ell i al seu germà. I a l'eixida de l'Ajuntament va firmar i es va fer fotos.

Alicia Mª Torres

Teatre del Centre Cultural de Mislata. Amb bon humor... i una miqueta de cine. Ra-ta-ta-tà. Companyia de teatre La Dependent. Divendres, 16 de juliol. 22.30 h. Ser o no ser (to be or not to be). Ernst Lubitsch. USA, 1942. Dimecres, 21 de juliol. 20 h. El baile de los Vampiros. Roman Polansky. USA, 1967. Dijous, 22 de juliol. 20 h. Malas. Companyia Nas Teatre. Divendres, 23 de juliol. 22.30 h.C/ Gregorio Gea, 34

MÚSICABENIDORM. 9 juliol: Bob Dylan. 19 juliol: The Corrs. Agost (data per confirmar): "46664 latino". Concert benèfic lluita contra la SIDA (Fund. Nelson Mandela). Estadi futbol Foietes. Venda d’entrades: Plaça Bous Benidorm, telf. 966 802 405. Quiosc plaça Triangular Benidorm, tel. 965 861 718. Servicam, 902 444 300. El Corte Inglés, 902 400 222.

CONCERTS A BLACK NOTE. Juliol. Dijous, 8: Los Escarabajos. Divendres, 9: Ramiro Segrelles. Dimarts, 13 (per confirmar): Ivan Kane. Dimecres, 14: Cristo Fontecilla. Dijous, 15: Bárbara Baiz. Divendres, 16: Soul Party "on the real side", Mardigrass. Dissabte, 17: Festa brasilenya, actuació de Sambao. Dijous, 22: Linda Love. Dijous, 29: Bar Blues Band, sessió amenitzada pel DJ Quique Lledó. Dissabte, 31: 70´s party yeah-yeah. Més informació: Black Note Club. Polo y Peyrolón, 15. 46021, València. Tel. 96 393 36 63. www.blacknoteclub.com.

MUSEUS

EXPOSICIÓ "FARAONES". Museu de l’Almodí, València. Plaça de Sant Lluís Beltrán, 1. Fins al 31 de juliol. La major exposició sobre el món dels faraons que ha eixit mai d’Egipte. Més informació: www.bancaja.es/obrasocial.