Número 57 - Desembre 2004
dimecres, 1 / desembre / 2004
ArticlesFem un consum responsable? Reciclem?EditorialCap d'Any y droguesAprendre a lligarLa publicitat i els mitjans:Spyware en InternetL'Eliana Party 2004Monitors TFTMislata aconseguix la candidatura per a albergar la trobada nacional de jóvens en 2006Estos són els i les corresponsals d'enguany!!!!Programa Joventut 2000-2006Mislata acomiada l'exposició fotogràfica de l' Instant Decisiu 2004Memorias de Idhún: la resistenciaCarabassa a la melDonació de sangAlfredo Navarro, ballarí de "break dance"SABIR, testimoni de l'intercanvi de cultures a la MediterràniaBebe i The Sunday DriversSopa de lletresQué fer?
|
|
Fem un consum responsable? Reciclem?
|
|
|
|
Portada
La llei definix els residus urbans o municipals com aquells que es generen en els domicilis particulars, comerços, oficines i servicis, així com tots aquells que no tinguen la qualificació de perillosos i que per la seua naturalesa o composició puguen assimilar-se als produïts en els anteriors llocs o activitats.
L'economia de consum i els hàbits de vida actuals ens han portat a un punt en què els residus que generem són d'una tipologia molt diversa: plàstics, metalls, paper i cartó, vidre, etc. Vivim immersos en una societat basada en el balafiament i en un consumisme desmesurat que a més estem exportant com a model als països pobres. Este model consumista, el qual s'accentua en èpoques nadalenques, a més d'una forta pressió sobre els recursos naturals també suposa una enorme generació de residus.
Al municipi de Mislata es van produir en el 2003 un total de 14.996 tones de fem, de les quals més del 15% es van originar en els mesos de desembre i gener. Els residus que es generen en major quantitat en dates nadalenques són el paper/cartó i el vidre, sense variar a penes les quantitats de residus urbans en comparació amb la resta de l'any.
La producció anual de paper i cartó a Mislata va ascendir l'any 2003 a 2.772,875 tones i la de vidre a 1.207,043 tones.
Estem acostumats a alçar-nos el dia de Nadal i Reis i vore els carrers plens de papers, cartons, caixes de joguets... , perquè bé, a Mislata té lloc el mateix, la quantitat de paper i cartó en estos mesos s'incrementa notablement, així es passa de generar 479,271 tones en els mesos d'octubre i novembre a 508,380 al desembre i gener, la qual cosa suposa un increment de quasi tres tones. No obstant, a pesar d'este augment tan significatiu, el percentatge que es recupera no varia pràcticament, i inclús és inferior al recuperat en mesos anteriors.
Quant al vidre, succeïx pràcticament el mateix, són nombroses les botelles amb què es brinden en eixes nits tan especials i açò es reflectix en la producció de vidre. Així, la diferència entre la quantitat que es genera en els mesos d'octubre i novembre, i les produïdes al desembre i gener és de més de sis tones, incrementant-se també en este cas les fraccions recuperades, ja que més del 24% del volum de vidre recuperat en tot l'any és arreplegat en estos mesos nadalencs.
A pesar que els valors no són massa optimistes quant a la implicació ciutadana en l'arreplegada selectiva, és important ressaltar que actualment el municipi de Mislata es troba en la primera fase per a la realització de l'Agenda 21 de Mislata, en la qual s'estudiarà més detalladament este factor ambiental i es proposaran accions adreçades tant a millorar els mitjans per a facilitar l'arreplegada selectiva dels residus com a incentivar i conscienciar la ciutadania de la importància ambiental que suposa la seua correcta segregació.
|
Carmen Orts (Departament de Medi Ambient. Soluziona Qualitat i Medi Ambient)
Informació aportada per l'Ajuntament de Mislata i per les empreses encarregades de la seua recollida i transport
|
|
|
|
|
Editorial
|
|
El Melic vos propossa practicar un COMERÇ JUST en les vostres compres nadalenques
|
|
Editorial
Què és el Comerç Just?
És un moviment internacional que reclama i promou unes relacions comercials més justes entre el nord i el sud.
Les organitzacions del nord (Europa, Estats Units, Canadà, Japó) importen i distribuïxen béns elaborats per cooperatives, col·lectius i famílies del sud (Llatinoamèrica, Àsia, Àfrica). Es tracta de productes elaborats per grups desfavorits de països en via de desenvolupament i que arriben a les botigues d'Europa i Amèrica sense intermediaris i assegurant un preu just per als productors que els permeta viure de forma digna.
Estos productes comprenen diferents sectors, des d'alimentació (café, te, sucre, xocolate, melmelades, fruites seques, etc.), fins una àmplia gamma d'objectes de regal, fabricats de forma artesanal (bijuteria, complements de vestir, papereria, joguets, decoració de la llar etc.). D'esta manera, el consumidor pot comprar productes i objectes útils, amb una qualitat garantida, i al temps contribuir a eliminar les diferències entre els països del nord i del sud.
No es tracta d'una ajuda o donació solidària, sinó d'una forma de comerç que fa arribar al productor un major percentatge del preu de venda final. El Comerç Just és la demostració pràctica que són possibles formes de comerç i producció que, a més d'utilitzar criteris econòmics, tinguen en compte valors ètics que comprenguen aspectes tant socials com ecològics.
On trobar informació i productes de Comerç Just a la Comunitat Valenciana:
- VALÈNCIA
SODEPAU PV
C/ Carnissers, 8. 46001 València Tel. 963 917 694
www.sodepaz.org
-
sodepaupvjust@pangea.org
SETEM COMUNITAT VALENCIANA
C/ Pintor Domingo, núm. 3 – 2a. 46001 València Tel. 963 153 505
www.setem.org
-
setemcv@setem.org
LA PITERA
Plaça de Vannes núm.8 baix. 46007 València Tel. 963 943 863
la-pitera@terra.es
LA CISTELLA ECOLÒGICA
C/ Pere III el Gran, 20. 46006 València Tel. 963 738 343
ALTRE MÓN
Av. Aurelio Guaita i Martorell, 21b. 46220 Picassent (València) Tel. 961 242 010
CONTRASTE
Mercat Central, parada 225 Tel. 96 382 91 34
LA TENDA DE TOT EL MÓN
Passatge Vicente Moliner, 4 baix. 46250 Port de Sagunt (València) Tel. 962 679 026
www.la-tenda.org
-
latenda@la-tenda.org
NU-KUA
C/ Quart, núm. 20. València Tel. 96 392 17 67
INTERMÓN-OXFAM
C/ Marqués de Dosaigües, 5. 46002 València Tel. 963 524 193
www.IntermonOxfam.org
-
comerciojusto@intermon.org
UNICEF
C/ Comèdies, 17 baix. 46003 València Tel. 963 527 963 www.ozonalia.org
EL PUNTET
C/ Indústria, 24 baix. València
AJUNTAMENT DE VINALESA
C/La Fàbrica, 1. Vinalesa
CASAL JAUME I
Plaça Major, 6 baix. Catarroja
HERBOLARI RUSSAFA
C/Russafa, 34. 46006 València Tel. 963 734 258
XARXA
C/Juan d'Àustria, 8. Llíria
|
|
|
Opinió
Compartir i divertir-se són claus per a poder gaudir d'una bona festa. Però pareix que perquè hi ha una bona festa algunes persones creuen que és imprescindible consumir drogues.
Les substàncies més consumides en festes com Cap d'Any són les psicoestimulants (cocaïna i drogues de síntesi) i d'alcohol. El consum no sol ser responsable, de fet, any rere any, la premsa sol informar de casos d'adolescents i jóvens que han mort a causa d'haver patit una intoxicació o un accident de trànsit, per haver estat sota els efectes de les drogues en Cap d'Any.
És possible previndre estes intoxicacions? Per què es donen?
Bé, no hi ha una única causa perquè els i les jóvens augmenten el consum en les festes nadalenques i en concret en Cap d'Any, però podem enumerar alguns factors que augmenten el risc del consum de drogues:
+ Baixa percepció del perill dels consums esporàdics. Els jóvens pensen que per una vegada no passa res, no assumint el risc que suposa que sí et senta malament, t'emprenya la festa, i si al contrari no et senta malament i t'agrada, pots repetir el consum i córrer el risc d'arribar a patir una addicció.
+ Baixa percepció del perill derivat del policonsum. No hi ha la consciència del risc que suposa la combinació o la mescla de diverses substàncies. La mescla de l'alcohol amb psicoestimulants com la cocaïna o l'èxtasi és una de les combinacions més habituals.
+ El beneplàcit social cap als consums ocasionals, i sobretot si concidix amb festes populars o festes especials, afavorix que el consum de substàncies es perceba pels col·legues i inclús per la família com normal i per tant desproveït de judicis socials.
+ Escassa percepció del risc de conduir davall dels efectes de les drogues. L'augment de la sensació de control pròpia dels efectes la majoria de les drogues fa que els jóvens assumisquen més riscos dels necessaris, i no perceben el perill que comporten eixes conductes.
Tots estos factors poden donar lloc a consums abusius, que acaben en intoxicacions, o en accidents derivats d' estes mateixes intoxicacions.
Què podem fer?
-
Si eres menor de 18 anys ja saps que no pots comprar tabac ni begudes alcohòliques, això doncs complint la llei elimines riscos.
-
Si eres major d'edat i has decidit prendre una copa en la festa, evita fer-ho abans del sopar, i elegeix sempre la beguda de menor graduació.
-
Evita beure si has pres fàrmacs. No mescles distintes begudes alcohòliques i a més beu tants sucs i aigua com pugues.
-
Si mescles l'alcohol amb altres drogues pots patir una intoxicació, un atac cardíac o una isquèmia cerebral.
-
Evita el consum de "la primera vegada". Si t'ofereixen provar per primera vegada, pensa que tal vegada eixa primera vegada siga l'inici d'una drogodependència. Actua amb prudència, i evita el consum de substàncies desconegudes.
Si després de tots estos consells continues tenint decidit consumir recorda que l'alcohol, no sols afecta el nostre cervell, també comporta riscos la conducció sota els efectes d'altres drogues com els porros, la coca, l'èxtasi, el lsd, etc... Agarra un taxi per a tornar a casa o demana-li a un amic que no n'haja consumit que et porte.
|
|
|
|
Aprendre a lligar
|
|
La Regidoria de Joventut va organitzar un taller perquè les i els jóvens de Mislata sàpiguen lligar més i millor
|
|
Vent de Ponent
Dins de l'oferta de cursos per als més jóvens que ha organitzat esta tardor la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Mislata s'ha realitzat un taller molt particular. Els i les participants, jóvens de 12 a 16 anys, han estat aprenent a lligar.
Sembla que això de lligar no es pot ensenyar... però no és així. De fet hi ha moltes coses que hem de saber per a aconseguir un objectiu molt senzill: ser feliços. És important saber conéixer, saber parlar, saber mirar, dir la veritat, ser sincers... perdre la vergonya, respectar l'altre, perdre la por a ser rebutjat o rebutjada, com desenvolupar una cita, com quedar, com dir sí, com dir no. I també és important aprendre a mirar i a mirar-nos. Per a poder lligar amb altres persones és fonamental estimar-se un mateix, una mateixa, cal, per tant, treballar l'autoestima per a poder estimar els altres.
Tot això i molt més, amb jocs i dinàmiques molt atractives i participatives, es tractà en el taller per a lligar més i millor que impartiren els psicòlegs Vicente Gascón i Teresa Miralles el passat mes de novembre al Centre Social i Juvenil. T'animes a participar en el pròxim? Ja us avisarem!
|
|
|
|
La publicitat i els mitjans:
|
|
la imatge de la dona en els mitjans de comunicació
|
|
Dona
Actualment, en la nostra societat els mitjans de comunicació desenvolupen un paper social i cultural de gran importància, són els grans educadors, complixen una funció d'informació social, no obstant, cada vegada més sembla necessari prendre mesures que els controlen perquè pareix que tot val per tal d'arribar als límits d'audiència marcats o vendre algun producte. La publicitat és un gran element que desenvolupa un paper d'informació social, però moltes vegades, la informació que ens oferix són veritats a mitges i que estan centrades a buscar aquells aspectes o estratègies que servisquen o beneficien les empreses anunciants.
Les empreses publicitàries desitgen donar a conéixer un determinat fet o producte a través dels mitjans i estratègies de màrqueting necessàries perquè les persones l’interioritzen i el consumisquen, es basen a crear noves necessitats a qui veu l'anunci. És cert que la publicitat és la forma més senzilla i ràpida per a donar-nos a conéixer el producte, per a expressar la seua qualitat, a més és un mitjà que servix de vehicle que acosta les ofertes del mercat al públic consumidor.
L'aspecte més negatiu de la publicitat és el seu efecte generador d'insatisfacció en augmentar les necessitats i crear-ne altres de noves; un dada, segons la campanya que va realitzar l'associació Dones Jóvens per a la Prevenció d'Anorèxia i Bulímia comentava que un estudi psicològic de 1995 va mostrar que contemplar una revista de modes durant tres minuts causava depressió, vergonya i culpa al 70% de les dones, no us pareix alarmant? Quan veiem eixos cossos i eixa multitud d'anuncis de roba de la talla 38 sentim la necessitat de ser com eixes persones i ens deprimim quan veiem que la nostra talla és la 42, però, us donaré un altra dada perquè podeu reflexionar perquè si les maniquins de les botigues foren dones estarien massa primes per a poder menstruar, les dones no tenim la necessitat de ser “perfectes”, si això és perfecció, no obstant, els mitjans de comunicació i la publicitat ens venen uns desitjos i unes falses necessitats. En el fons va més enllà i ens diu que si utilitzem un determinat producte serem la més popular, la que més amigues tindrà, més xics i en definitiva la millor. Cal anar amb atenció amb eixe tipus d'estratègies, són mitjans que utilitzen les empreses per a vendre'ns els productes. La publicitat busca convéncer i incita a consumir i per a això ha d'estudiar molt bé a qui es dirigix i com convéncer-nos que el producte que publicita és el millor, arribant a crear la necessitat de tindre’l.
En el món publicitari persistix la diferenciació entre gèneres, ens referim a gèneres quan parlem d'aquells valors socioculturals que construïxen la feminitat i la masculinitat, aquells valors que ens definixen com a hòmens i dones, i persistixen, per tant, els estereotips; per això la dona que apareix en els mitjans de comunicació és aquella a què va destinada la publicitat, dones ames de casa, mares de família, patidores, quan es referixen a dones adultes. I dones jóvens, belles, modernes, quan es referixen a dones jóvens. L'home apareix com a professional, amb el control i maneig dels diners, sustentador de la família, amb estatus social i econòmic. No obstant, esta imatge no conforme amb la realitat, les dones i els hòmens som de moltes formes diferents, grossos, prims, alts, baixos, amb diners i sense diners, amb identitats variades i diferenciades.
La propaganda comercial distorsiona la realitat, dóna una imatge que no té res a veure amb la societat que és diversa, multicultural, variada i rica. La imatge de la dona que es dóna en els mitjans de comunicació és sexista i estereotipada, se sol emfatitzar sobretot el cos com a objecte sexual.
Este panorama no beneficia en absolut la dona, l'enxiquix i la infravalora i perpetua la seua discriminació. Per això, s'han anat articulant una sèrie de mesures legals i instruments per a combatre la publicitat sexista en els mitjans de comunicació.
La nostra Constitució disposa en el seu articulat la defensa de la dignitat de la persona, la prohibició de la discriminació. El protocol facultatiu de Nacions Unides en la Declaració de Drets Humans que proclama que totes les persones naixen lliures i iguals en dignitat i drets i que totes les persones tenen els drets i llibertats sense cap distinció per raó de sexe. La llei general de publicitat de 1988, l'estatut de publicitat que condemna i obliga a la retirada d'aquells anuncis que puguen agredir la dignitat de la dona, de la joventut i de la infància. Considerant-se il·lícita aquella publicitat que fomente comportaments perjudicials per a la salut o la seguretat de les persones o que atempte al respecte de la dignitat de la persona.
Actualment, s'està parlant de com regular els mitjans de comunicació, amb la qual cosa ha sorgit una gran polèmica, en tant que hi ha persones que pensen que el control dels mitjans de comunicació suposa una supressió del dret de llibertat d'expressió, en canvi, altres persones consideren que els missatges que actualment es donen en els mitjans de comunicació agredixen la dignitat i la llibertat de la persona, per tant, atempten contra els drets fonamentals, que són inviolables i inherents. I que per esta raó està justificat el control dels mitjans sempre que es realitze per a protegir i defendre els drets fonamentals.
En l'àmbit publicitari hi ha instruments per a poder exercir un cert control quan es considere que l'anunci vulnera els drets fonamentals, la llei empara el denunciant i obliga l'empresa anunciant que cesse o rectifique quan quede constatat que els vulnera.
Hi ha el jurat d'ètica publicitària, compost per importants juristes i persones del món publicitari, les empreses se sotmeten voluntàriament a este, normalment el veredicte és l'aprovació, en haver-s’hi sotmés voluntàriament.
Afortunadament, l'alarma social ha fet que les empreses publicitàries es donen compte que no tot val per tal de vendre un producte, no obstant, encara persistix una programació televisiva que agredix la nostra sensibilitat i que anul·la la nostra capacitat de decisió, en este mitjà encara val tot per tal de pujar els índexs d'audiència.
La plataforma de Pequín el 1995 va suposar un reconeixement dels drets de la dona al món, sobre la publicitat es va dir que era obligació dels governs fomentar la investigació i l'aplicació d'estratègies informatives, educatives i de comunicació, orientades a promoure imatges equilibrades de les dones i les xiquetes.
I així és com es potencien els observatoris de publicitat sexista, a Espanya l'Institut de la Dona creà el primer el 1994, amb l'objectiu de ser una anàlisi d'observació, anàlisi i canalització de denúncies originades pels anuncis sexistes que apareixen en els mitjans de comunicació, així en la nostra comunitat també hi ha l'observatori de publicitat sexista en què podem expressar les nostres denúncies.
|
|
|
Tecnologia
S’anomena spyware als programes que s'instal·len en el sistema operatiu, normalment sense el consentiment de l'usuari. Estos programes monitoritzen i envien dades de les activitats de qui els tenen instal·lats cap a determinats servidors, on emmagatzemen la informació recollida sense que l'usuari se n’assabente. La llista d'activitats que pugen registrar-se sobre un usuari mitjà (hàbits i costums, llocs webs als quals es connecten amb major freqüència, ús de buscadors, adreça IP, sistemes operatius, programari aplicatiu, antivirus, noms dels usuaris de les llibretes d’adreces de correu electrònic, contrasenyes, etc.) és molt extensa i realment dóna por pensar que tota eixa informació caiga en màns d’una o diverses empreses amb propòsits desconeguts.
Generalment, els spyware s'instal·len sense el nostre consentiment. Açò vol dir que quan instal·lem algun programa, o fem click en algun banner, o visitem alguna pàgina web, se'ns instal·len o "pengen" al nostre ordinador.
Hi ha
programes molt efectius, ràpids i fàcils d'usar, que detecten, busquen i eliminen el spyware del teu sistema.
SpyBot-Search & Destroy
és un programa 100% gratuït que busca spyware en el teu ordinador i els elimina, fins i tot poden esborrar els arxius temporals d'internet, cookies, etc. i la possibilitat d'actualitzar tots els dies la base de dades: informació sobre spywares, skins, traduccions, millores i moltes coses més.
Recomane este programa que és excel·lent, tant per a principiants com per a gent experta.
|
|
|
Tecnologia
El passat cap de setmana 6 i 7 de novembre va tindre lloc al casal de la nostra Falla una Party d'ordinadors, un esdeveniment en què volíem que esta minireunió d'ordinadors fóra una trobada per a tots aquells fallers i falleres a qui els apassiona el món de l'ordinador i tot el que amb ell es pot fer.
El dissabte dia 6 a les 9 del matí s'obria el casa perquè els nostres falles foren arribant amb els seus ordinadors. A migdia ja es podien vore els primers navegants utilitzant la xarxa, però va ser a primera hora de la vesprada quan estava pràcticament la totalitat dels fallers en el casal amb les seues màquines aprofitant per a xatejar, jugar online o passar arxius en xarxa local. A les 23 hores fèiem una parada i sopàvem unes pizzes que ens van deixar a tots més que aprovisionats per a la llarga nit que ens esperava enfront dels monitors. Va ser a les 24 hores quan vam realitzar la inauguració oficial amb el seu compte arrere. Esta va vindre carregada de concursos, jocs, repartiment de camisetes i premis, sense deixar de costat el continuar navegant per la xarxa. I així el matí del diumenge va aparèixer per la porta del casal, i a les 9 hores alguns fallers van eixir a per uns xurros per a desdejunar. A poc a poc durant el matí la gent va anar donant les últimes espremudes a la connexió i a això de les 12 alguns van començar a arreplegar. Els més valents van romandre fins després de la paelleta, esgotant al màxim i deixant per fi lliure d'ordinadors el casal a les 18 hores.
|
|
|
|
Monitors TFT
|
|
LG Flatron L1510P
|
|
Tecnologia
Les pantalles d'ordinador són imprescindibles per al maneig d'un ordinador i encara que no influïxen en el funcionament si ho fan perquè siga més fàcil el seu ús. Han evolucionat molt ràpidament (com tota la tecnologia actual) des de les pantalles de fons negre i text en verd fins a les pantalles TFT de les que ens ocuparem ara.
Les pantalles són de grandàries diferents (15“, 17“ i 18“ polzades), la grandària és important depenent de per a què s’utilitzarà, no són el mateix els treballs de text que els treballs de disseny gràfic. Els avantatges dels monitors TFT són plans, ocupen molt poc d’espai, produïxen menys calor, consumixen menys, i les seues emissions electromagnètiques són mes reduïdes, la qual cosa fa que es produïsquen menys interferències amb altres equips electrònics (altaveus, impressores, etc), són mes descansats per a la vista que els tradicionals, a més de la connexió analògica disposen d'una connexió digital, no patixen distorsions en la pantalla (una cosa que sol passar amb els tradicionals per culpa del tub catòdic) però com quasi sempre hi ha un però, la seua qualitat d'imatge seguix sense ser tan bona, són mes cars que els monitors CRT (els clàssics de tubs catòdics) hi ha més possibilitats que un píxel (o punt d'imatge) estiga defectuós o siga més dèbil que la resta, el seu temps de resposta és més lents amb la qual cosa per a vore imatges en moviment o videojocs sempre és pitjor ja que es produïx com un feix de llum, l'ample per l'alt de la pantalla és fix no el pots variar com amb els CRT i també és de diferent grandària, per tant en algunes aplicacions es pot desaprofitar una part de la pantalla.
A l'hora de comprar un monitor hem de tindre en compte primer per a què l'utilitzarem i a partir d'ací és important saber el que consumix, les entrades que té, que els píxel (punts d'imatge) no estiguen defectuosos (prova'l abans de comprar-lo), que tinguen manual d'instruccions i les possibilitats d'inclinació i mobilitat que tenen.
Amb tot açò, el que et recomanem per la seua relació qualitat-preu és el monitor TFT LG Flatron L1510P. Preu: 340€ aprox.
CARACTERÍSTIQUES:
És l'únic amb entrada de vídeo digital (DVI) a més de l'analògica.
És el de major flexibilitat de moviments (pot girar fins a 90 graus) i estar ubicada verticalment, cosa que facilita la lectura de textos llargs.
Permet plegar el monitor com si fóra un portàtil, la qual cosa estalvia molt d'espai, a més es pot regular en alçària.
Té entrada USB per a connectar altres perifèrics.
El seu consum màxim és de 30W.
|
|
|
|
Mislata aconseguix la candidatura per a albergar la trobada nacional de jóvens en 2006
|
|
L'Assemblea vota per unanimitat que la Xarxa Estatal de Consells Locals de Joventut es reunisca en la localitat de l'Horta
|
|
Consell de la Joventut de Mislata
El passat cap de setmana, el president del Consell de la Joventut de Mislata, Jaime Bronchud, i el seu vicepresident, Juan José Usó, van acudir a Calahorra (La Rioja) per a participar de la VI Trobada de la Xarxa Estatal de Consells Locals i Comarcals de Joventut d'Espanya. Els representants locals van participar dels grups de treball organitzats i van treballar en el desenvolupament de propostes que han de millorar el funcionament dels consells locals de joventut.
La labor desenvolupada pel consell de Mislata es va emmarcar en el treball en xarxa i en polítiques integrals de joventut. A més, el Consell de la Joventut de Mislata va aprofitar este fòrum de convivència per a plantejar una millora en les relacions amb altres consells locals i autonòmics del nostre país.
En el matí del diumenge, es va celebrar l'Assemblea de la Xarxa Estatal de Consells Locals de Joventut d'Espanya en què es van tractar els diversos punts arreplegats en l'orde del dia.Entre estos punts desenvolupats es trobava l'acord de proposta de la seu que aconseguirà l'organització de l'esdeveniment en 2005 per al que es van postular els consells de Lorca (Múrcia) i Alcobendas (Madrid), els que finalment van acabar recolzant la proposta murciana.
Per primera vegada, la Xarxa Estatal de Consells Locals de Joventut va acceptar la proposta de Mislata de triar la seu de 2006, quedant un major marge d'organització per davant alhora que s'enfortix l'organització interna de la institució que compta amb uns horitzons de futur més àmpliament desenvolupats.El president del Consell de la Joventut, Jaime Bronchud, ja havia expressat la seua voluntat en l'anterior seu, Sevilla, que Mislata albergara la trobada en 2006 i va incidir ara en Calahorra en el desig que la primera trobada de la Xarxa a la Comunitat Valenciana es desenvolupara en el municipi. L'Assemblea va acceptar per unanimitat que Mislata albergue la trobada i es convertisca en la seu de 2006.
Bronchud va expressar el seu agraïment i va apuntar que “Mislata té ara una oportunitat històrica per a celebrar un acte d'esta envergadura i el promourem amb totes les nostres energies per a aconseguir convertir-nos en la magnífica seu que pensem que serà”. Respecte del treball que queda per desenvolupar, el president del Consell de la Joventut de Mislata va expressar el seu convenciment que el Consell aconseguirà estar a l'altura de les circumstàncies alhora que va apuntar que “sabem que tant la regidora de Joventut, Gloria Alonso, com l'alcalde, Manuel Corredera, estan molt interessats que Mislata aconseguisca la candidatura”.
|
|
|
|
Estos són els i les corresponsals d'enguany!!!!
|
|
|
D’esquerra a dreta:
Yousri Ali Taarabt, IES La Moreria, vol que li diguen Yusi.
Jennyfer Martínez López, IES Pla del Quint, vol que li diguen Jenni.
Raquel Sanchís García, Centre Santa Cruz.
Laura López Gil, IES núm. 4.
Joan Mir Alemany, col·legi Sagrado Corazón.
|
|
|
|
Programa Joventut 2000-2006
|
|
|
|
Coneix Europa
Des de fa ja uns anys han existit iniciatives de la Unió Europea adreçades als jóvens. Des de l’1 de gener de 2000 al 31 de desembre de 2006 està en marxa el programa “Joventut”, orientat a l'educació no formal dels jóvens en l'àmbit europeu. Este programa pretén que els jóvens puguen adquirir coneixements, aptituds i competències que els permeten exercir una ciutadania activa i responsable, a través dels objectiussegüents:
·
Fomentar el paper actiu dels jóvens en la construcció d'Europa.
·
Promoure una millor comprensió de la cultura europea comuna i de l'herència que compartim.
·
Facilitar la integració dels jóvens en la societat i fomentar el seu esperit d'iniciativa.
·
Permetre que els jóvens expressen el seu sentit de solidaritat a Europa i al món.
·
Contribuir al foment del respecte dels drets humans i a la lluita contra el racisme i la xenofòbia.
·
Propiciar la igualtat d'oportunitats.
Dins del programa són prioritàries les iniciatives en pro de la tolerància, de l'acceptació de les diferències i de la lluita contra qualsevol forma d'exclusió. Les activitats culturals i esportives ocupen un lloc important, per a la joventut, en el context de l'educació no formal.
Els usuaris i usuàries del programa són qualsevol jove entre 15 i 25 anys, residents legals a un estat membre de la UE o associat, i els/les qui treballen en l'àmbit de la joventut.
Per tal de participar en qualsevol de les accions, en el cas d'aquelles accions els socis o els sol·licitants de les quals siguen de països comunitaris o associats al Programa, s’establixen cinc convocatòries i a les accions en què participen tercers països s’ajusten a tres convocatòries.
El programa d'acció comunitari Joventut consta de 5 accions:
·
La joventut amb Europa; intercanvis intracomunitaris de jóvens
, l'intercanvi és l'acció més senzilla i fàcil de desenrotllar, facilita el coneixement d’altres cultures i de la pròpia.
·
Servei voluntari europeu
, és una acció millor considerada pels jóvens, per la seua duració i perquè pot ajudar-los a la seua orientació laboral.
·
Iniciatives de grup
, acció encarregada de potenciar projectes creats i gestionats pels mateixos jóvens. Iniciatives individuals, es tracta de traure-li profit als coneixements i a les habilitats apresses pel voluntari.
·
Accions conjuntes,
la seua finalitat és afavorir el coneixement i l'ocupació
·
Complementàries,
projectes de complement i ajuda a les altres accions.
Països que poden participar-hi
·
Països membres de la Unió Europea,
Àustria, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Portugal, Suècia, el Regne Unit.
·
Països de l'àrea econòmica europea:
Islàndia, Liechtenstein, Noruega .
·
Països associats
(depenen del conveni firmat entre la UE i el país, esta situació pot canviar a partir de noves incorporacions.): Bulgària, Xipre, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca, Romania, Turquia.
·
Tercers països:
conca mediterrània, confederació d’estats independents (CEI), sud-est d’Europa i Amèrica Llatina.
|
|
|
|
Mislata acomiada l'exposició fotogràfica de l' Instant Decisiu 2004
|
|
|
L'exposició tingué lloc, al Centre Cultural, dels dies 19 al 26 de novembre. Destaquem entre totes les obres premiades:
Premi Instant decisiu "Les dones" Américo Antunes Golçalves, per l'obra "Tristeza".
Premi Instant decisiu en color Salvador Brun Pérez, per l'obra "Jorge".
Premi Instant decisiu autor/a local Alicia delgado Blasco, per l'obra "Cómplices".
Premi Instant decisiu blanc i negre Victor Aranda García, per l'obra "En los límites dela razón".
|
|
|
|
Memorias de Idhún: la resistencia
|
|
Amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Mislata
|
|
Llibres
Memorias de Idhún: la resistencia Laura Gallego García. Madrid: SM, 2004.
En este primer volum de Memorias de Idhún, que constarà d'una segona i una tercera part, es mesclen les passions, l'amor, l'odi, la lluita per la supervivència d'un món ple de màgia, destruït per la cobdícia i l'ambició d'Ashran, El Nigromant, l'encarnació del mal. La capacitat de l'autora per a crear móns i dotar-los de vivor i realisme ens acosten a Idhún i Limbhad, la Casa de la Frontera, que juntament amb la Terra, són els escenaris per on transcorren una infinitat d'aventures fabuloses.
És una història apassionant, la lectura de la qual enganxa des de la primera pàgina, i significa l'aposta de l'editorial líder en el sector de la literatura infantil i juvenil per una escriptora espanyola, jove i amb molt de talent.
|
|
|
|
Carabassa a la mel
|
|
Emilio J. Alonso Ebri - Formador d'Hosteleria
|
|
Cuina
INGREDIENTS:
Una carabassa de torrar.
250 gr. de mel.
PROCEDIMENT:
Partim la carabassa i li llevem les llavors. Li tirem la mel per damunt i la fiquem al microones a màxima potència durant 22 minuts.
|
|
|
|
|
|
Alfredo Navarro, ballarí de "break dance"
|
|
|
|
Entrevista
|
Parlem amb Alfredo, campió d'Espanya "Battle of the year 2003" i a nivel internacional entre els deu millors; campió d'Espanya "Free Style Session 2004", semifinalista "UKA" al Regne Unit per parelles, campió d'Espanya "Vuelo en el desierto 2004", "Cara a cara 2003 i 2004" i a nivell internacional enrte els huit millors.
Krystel: Quin és el teu nom complet?
Alfredo: Alfredo Navarro Cordero K: Quina edat tens? A: 23 anys K: Què fas ara, estudies o treballes? A: Ara mateix estic estudiant un mòdul de Sanitat. K: Quants dies a la setmana t’entrenes o et prepares? A: Tots els dies i alguns caps de setmana, els que puc, perquè entre estudiar, treballs i de més, hi ha vegades que no tinc temps. K: Quantes hores al dia li dediques? A: Unes tres hores al dia, com a mínim. K: I en la resta del teu temps lliure, què sols fer? A: Isc a córrer, llig, navegue per Internet, isc de marxa... K: Campionats en què hages participat i premis que hages rebut. A: Participe en competicions europees, nacionals i internacionals.
El meu grup, "Barcelona addictes", ha guanyat set campionats d'Espanya, i en campionats internacionals hem quedat semifinalistes i en octaus de final. Nosaltres fusionem el teatre amb gràfics. Van estrenar la seua obra "klonk" a principis de novembre a Bilbao. K: Has tingut o tens un model a seguir? A: No, les meues referències han sigut vídeos. És un ball en què cada u ha de tindre personalitat i fer el ball seu. K: Com va començar la teua afició al break? A: Va començar en 8é de EGB. En educació física ens van manar fer un ball. A mi m'agradava la música negra i eixe va ser l'estil del ball. Després, uns amics i jo ens ajuntàrem i vam començar a practicar. En aquell moment ens anava el hip hop, però ens vam ficar en el break danse i fins a hui. K: Com el vas descobrir? A: Vam conèixer uns xics i van ser ells els que ens van endinsar en eixe món. K: Bé, i tant bo com eres per a este tipus de ball, algú t'haurà ensenyat, no? A: No. Per mitjà dels vídeos vam deprendre les bases fonamentals del break, però després cada u té la seua manera de ballar-lo, de sentir-lo. No és una cosa que t'ensenyen i hages de seguir-lo, sinó que és una cosa que és pròpia de cada persona que el practica. K: En tots els anys que portes en eixe món, de qui has rebut més suport? A: Per a ser-te sincer, de mi mateix. Cal ser valent i afrontar els inconvenients que vinguen. Hi ha hagut vegades que m'he vist sol, perquè companys deien que volien deixar el grup i tal, i en eixos moments perquè t'afones un poc i veus les coses negatives, però cal tindre molta voluntat i tirar endavant. Per això dic que el meu suport he sigut jo mateix, donant-me forces per a continuar cada dia. K: I, per a finalitzar, animaries els jóvens a practicar el break dance? A: Per descomptat, és més, he fet diversos cursets per a jóvens per a la iniciació a este ball, un ball molt bonic i propi, que reflectix la nostra personalitat.
|
|
|
|
SABIR, testimoni de l'intercanvi de cultures a la Mediterrània
|
|
Sac de Gemecs, Canal 25 Ràdio, 92.4 FM, dilluns de 19 a 20 h --- Vicent Xavier Pardo
|
|
Música
"Un viatge sonor a través del llenguatge dels instruments, on la veu no vol torbar la compenetració de ritmes i melodies que mostren un sabor mediterrani"
Sempre s'ha dit que, ja en altres temps, els pobles situats a les riberes de la mar estaven més oberts a l'acollida de diferents maneres de viure, d'altres cultures i experiències, almenys a la mar Mediterrània, potser per la facilitat d'arribar-hi en vaixells, que navegaven amb intencions comercials o d'aventures.
Hi havia una llengua (lingua franca) que s'utilitzava als ports mediterrranis en l'època medieval, que reunia diferents elements de diverses llengües dels territoris de les seues riberes, de manera que tots es podien entendre. Una llengua que dóna nom a este grup: SABIR, que ens proposa recòrrer amb el seu llenguatge musical una mar, encara hui, plena de mercaders, però també d'artistes, d'aventurers que recerquen allò que no es pot trobar a la televisió, ni amb el telèfon mòbil, ni en internet: les sensacions, les olors, la brisa marina, el so de les ones, les llums, les ombres, la vida...
El grup SABIR pot representar eixe encontre a través dels mateixos músics, procedents de llocs oposats: Spyros Kaniaris, natural de Grècia, i els valencians Diego López i Efrén López. La fusió i l'intercanvi de coneixement, d'idees, d'entusiasme, oferix uns temes d'impecable execució que s'incorporen a un repertori ample. Són temes basats, majoritàriament, en la tradició de Pèrsia, dels Balcans, Turquia o Grècia, i també en el flamenc i la música medieval, però inclouen composicions pròpies i d'altres jóvens compositors. El trio crea un diàleg especial entre els instruments, jugant amb els complicats ritmes i improvisacions de melodies, tant amb les cordes com amb les percussions, aconseguint captar l'atenció de l'espectador, que es transporta per uns moments a les terres d'Iran, o al port d'una illa grega, on els mariners estan teixint i reparant les seues xàrcies per tornar al treball.
L'experiència d'estos músics, que habitualment toquen a xicotetes sales de la ciutat de València, demostra l'habilitat i virtuosisme amb la varietat d'instruments que utilitzen a l'escenari. El músic i compositor grec s'encarrega de la guitarra flamenca, amb una afinació oberta, que permet l'aparició d'una sonoritat més tradicional, no tant harmònica, que es combina molt bé amb els altres. Efrén interpreta la resta d'instruments de corda. Entre altres, el baglamà, un llaüt amb coll llarg i cordes de metall, el més important de la música popular turca. També el santur, una cítara en forma de trapezi que es toca percutint les 72 cordes amb dos delicats martells de fusta, que s'utilitzava en la música culta iraniana. El llautó de Creta, també de cordes metàl·liques, de la família dels llaüts, que s'utilitzava en la música de Creta com acompanyament de la lyra. El llautó de Constantinoble, anomenat en turc lavta, és semblant al llautó de Creta, però amb cos més xicotet i amb cordes de budell. L’ud, el més important de la música àrab, del què deriven tots els llaüts actuals, té un gran cos en forma de pera i un mànec curt sense trasts. El rabab, curiós instrument originari d'Afganistán,compost de dues peces de fusta de morera, cos i diapasó. Està tapat per una pell d'anyell, i tot l'instrument actua com a caixa de ressonància. Combina cordes de budell i metàl·liques. El qanun, una cítara àrab de cordes triples, semblant al santur.
Quant a la percussió, Diego toca la tabla índia, que consta de dos tambors, un de fusta, de forma cònica, i l'altre de forma hemisfèrica, de coure o bronze. La darbuka, també anomenada tombak, com el zarb, d'origen persa, que permet improvisar ritmes melòdics, i no només fer acompanyament, d'acord amb l'evolució que ha tingut des dels anys quaranta, amb el mètode creat pel gran mestre Teherani. La resta d'instruments de percussió com el riq, una pandereta genèrica en el món àrab, el bendir, el càntir, i els panderos, així com els altres ja descrits, es poden trobar, amb una descripció interessant, al web del grup L'Ham de Foc, del que formen part Diego i Efrén. www.hamdefoc.com , un lloc web d'elaboració molt acurada, en tres idiomes, amb arxius multimèdia que permeten conèixer la música que hi produïxen, així com algunes cançons, dels grups de què formen part estos músics (L'Ham de Foc, Sabir, Aman Aman, Oc).
El grup SABIR ha publicat el mes de novembre el CD "Fones" (autoedició 2004), que significa "Veus" en grec. Un treball que, amb una selecció de sis peces, mostra part del seu repertori que, acompanyats del gran percussionista Paco Bernal, presentaren el dia 16 d'eixe mes, amb una gran afluència de públic, a la sala d'actes del Club Diario Levante, a València, dins del cicle de concerts de la VIII Aula d'Altres Músiques, dirigida per Pep Llopis, i que enguany, amb el lema "Una mar de fussions" ha presentat a Miquel Gil, amb el seu nou disc "Katà", a més d’altres músics, com Agustí Fernández, i les habituals activitats didàctiques a la seu de la SGAE (Societat General d’Autors i Editors).
Si tens interés a trobar el disc de SABIR, pots contactar amb el grup: www.hamdefoc.com Spyros Kaniaris: Tel. 679 557 456 poseidonasp@yahoo.co.uk
Diego López: Tel. 627 603 820 hamdefoc@hamdefoc.com |
|
|
|
|
Bebe i The Sunday Drivers
|
|
Pafuera telarañas i Little heart attacks
|
Bebe
Pafuera telarañas
Emi Virgin, 2004
Exitós primer disc d’esta jove cantautora valencianoextremenya. Bebe va sorprendre i irrompre amb força en el mercat discogràfic amb el seu single Malo, cançó protesta sobre la violència de gènere, que la va situar a la part alta de les llistes de vendes, posició que ha mantingut amb el segon single Ella, tema energètic i revitalitzador. Però Pafuera telarañas és més que dos singles d’èxit, són 13 temes on es barregen tot tipus de ritmes: flamenc, bases electròniques, hip hop, reggae, pop, bossa, ska, sota l’experimentada producció de Carlos Jean. Música mestissa i barrejada d’estils amb lletres compromeses ideològicament. Interessant disc de presentació.
www.labebebellota.com
The Sunday Drivers Little heart attacks
Mushroom pillow, 2004
Segon disc dels toledans Sunday Drivers (encara que més bé semblen britànics), i debut amb la discogràfica independent Mushroom Pillow. Onze temes de pop clàssic, ben treballats i amb una bona definició. Bona recreació de melodies del millor brit-pop, amb una veu sòlida i contundent, bona mostra és el tema que obri el disc On my mind o la intensa I should go. El treball dels toledanssuposa l’entrada del grup a l’escena independent estatal, i els situa com un dels grups a tindre en compte per al futur.
www.thesundaydrivers.com
|
|
|
|
|
|
Qué fer?
|
|
Agenda elaborada pel centres d'informació juvenil de Mislata
|
FORMACIÓ
Curs de comunicació bàsica en llenguatge de signes:
Estructurats en tres nivells de formació: elemental, mitjà i superior, estan adreçats a totes aquelles persones interessades en l’aprenentatge de la llengua de signes. Els cursos que es realitzaràn pròximament són: Nivell elemental i mitjà
: grups de matí i vesprada. Duració: 120 hores, començant el 10 de gener de 2005 i finalitzant el 14 d’abril de 2005. Matrícula: del 2 de novembre de 2004 al 4 de gener de 2005. Més informació: Centre de Formació i Estudis per a la Comunitat Sorda, Av. Tres Forques, 50, baix, València. Tel. 963 846 055;
www.fesord.org
Cursos del Centre Excursionista de València per al mes de desembre:
- Introducció a les plantes medicinals.
Del 2 a l’11 de desembre. - Interpretació dels ecosistemes valencians
: els humedals. Del 3 a l’11 de desembre. - Responsabilitat civil i seguretat a les activitats esportives de temps lliure
. El 10 i 11 de desembre. - Monogràfic activitats d’aire lliure per a tots (C . Animador).18 i 19 de desembre.
"EDUCACIÓ PER A LA SOLIDARITAT" RECURSOS I PROPOSTES PER A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA. Organitzat per l’Escola d’Animació Juvenil Don Bosco, a la seu de València. Data: 11 i 12 de desembre, dissabte de 9:30 a 13:30 i de 16:00 a 20:00. Diumenge de 9:30 a 13:30 hores. Preu: 30 euros. Professors: Eduardo García i Eva Caballero. Lloc: Sede València Escola D. Bosco. Més informació: Escola d’Animació Juvenil Don Bosco, C/ Sagunt, 192. 46009 València. Tel. 963 665 054.
www.don-bosco.org/escuela
TALLER DE TEATRE. RECURSOS TEATRALS PER A PROFESSORS I ANIMADORS. Organitzat per l’Escola d’Animació Juvenil Don Bosco, a la seu de València, té un preu de 30 euros, amb el següent horari: 29 i 30 de gener de 2005; dissabte de 9:30 a 13:30 i de 16:00 a 20:00 hores. Diumenge de 9:30 a 13:30 hores.
Campanya d’esquí IVAJ: Ja pots inscriure’t a qualsevol de les activitats programades per l’IVAJ, a la seua campanya d’esquí d’enguany. La campanya està dirigida a jóvens entre 16 i 30 anys, o entre 12 i 30 anys si es tracta de grups per a setmanes blanques i caps de setmana. Per fer-hi la inscripció, només has de demanar la teua plaça en qualsevol oficina Turivaj o espai Jove i presentar el DNI, i el carnet jove o el carnet +26, si en tens. Recorda que si ets menor d’edat, hauràs de presentar, a més, una autorització de tos pares. Hi ha diferents propostes segons quants dies vullgues esquiar i on vulgues anar-hi: - Bus blanc. - Caps de setmana. - Setmanes Blanques per a grups de jóvens. - Setmanes Blanques per a jóvens. - Setmanes especials : Cap d’Any. - Setmanes especials : Reis. - Setmanes especials : Falles. - Setmanes especials : Pasqua.
Les estacions d’esquí on pots anar poden ser : Soldeu el Tarter, Serra Nevada, Pas de la Casa, Saint Lary, Pal/Arinsal, Espo, Port-Ainé etc. Més informació:
www.ivaj.es
Institut Valencià de la Joventut, C/De l’ Hospital, 2, 46001 València, Tl. 012 ; Turivaj C/De l’Hospital 2, 46001 València, telèfon 963 985 990.
TEATRE
"22 CONCURS DE TEATRE VILA DE MISLATA, 2004":
Al mes de desembre, i al Centre Cultural de Mislata podeu assistir a la representació de les següents obres: - "En companyia d’abisme", de Sergi Belbel. Companyia Teatre de Dos, Facultat de Filologia, Universitat de València. Dimarts 7 de desembre. Drama per a adults. Duració: 60 minuts. - "Són Bucky, Teo i Campani", de Martín Crespo. Companyia Las Sillas, de Montcada. Divendres 10 de desembre. Comèdia dirigida a públic familiar amb una duració de 70 minuts. - "Perfect", de Roberto García. Companyia Albena- Teatre, de l’Alcúdia. Divendres, 17 de desembre. Drama per a adults. - "Cerimònia de Lliurament de premis XXII Concurs de teatre "Vila de Mislata", divendres 17 de desembre. Totes les obres començaran a les 22’30 hores. L’entrada és gratuïta. Distribució d’entrades al Centre Cultural, els dies de representació a partir de les 18 hores. Més informació: Centre Cultural de Mislata, Av. Gregorio Gea, 34, 46920 Mislata.
"Joc de xiques", de Francesc Camps :
Amb esta obra, l’Escola Municipal de Teatre d’Aldaia estrena la primera de les seues produccions, dirigida a un públic jove i adult. Es representarà el 17 de desembre a les 22’30 h. Duració: 1 hora. Preu: 5 euros. Més informació: TAME, Teatre Auditori Municipal d’Aldaia. Av. De la Música, 2. 46960 Aldaia. Tel. 961 988 406. www.aldaia-ajuntament.es/TAMA.
"Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant"
:
Del 9 al 12 de desembre al Teatre El Micalet. (Consultar horaris segons els dies). Preu: 14 euros. 25% de descompte amb carnet jove o carnet d’estudiant, excepte dijous, dia del espectador. Més informació: tel. 963 921 482.
www.teatremicalet.com
Teatre El Micalet, C/ Mestre Palau, 3. València.
"Ací no es paga i s’ha acabat "
, de Dario Fo. Del 15 de desembre al 9 de gener de 2005. Companyia Teatre El Micalet. Diferents horaris i preus segons el dia de representació, des de 8 fins 14 euros. Més informació: Teatre El Micalet, C/ Mestre Palau, 3. València. Tel. 963 921 482.
www.teatremicalet.com
"El Chou",de Xavi Castillo. De l’11 al 23 de gener de 2005. Consultar els diferents preus (des de 9 fins a 14 euros) segons el dia i l’hora de representació. Teatre El Micalet, C/ Mestre Palau, 3. València. Tel. 963 921 482.
www.teatremicalet.com
CONCERTS
"AL TALL", presenta el seu últim disc "Vares Velles" el dissabte 11 de desembre a les 22’30 hores, a l’Auditori de Torrent. El preu és de 12 euros. Més informació: Auditori de Torrent, C/ Vicent Pallardó, 25. 46900 Torrent. Tel. 961 581 077, 961 580 952.
www.auditoritorrent.com
"The Delgados "+ (The Hidden Cameras). A Repvblicca, Sala II. Dijous 16 de desembre de 2004. Més informació:
www.republicca.com
. Mislata.
PREMIS I CONCURSOS
"
XVI CERTAMEN FOTOGRÀFIC VILA DE MUTXAMEL".
Es pot presentar qualsevol persona que ho desitge. Únicament es podran presentar col·leccions, en color o en blanc i negre, amb un mínim de tres i un màxim de huit fotografies, i fins a tres col·leccions per autor-a. Les fotografies podran enviar-se al Servei de Cultura de l’Ajuntament de Mutxamel, Pl. Ajuntament, 4, 03110 Mutxamel. Tel. 965 953 711. També podran presentar-se personalment en l’adreça anterior, en dies laborals, de dilluns a divendres des de les 10 hores fins a les 14 hores. El termini de presentació acabarà el 18 de febrer de 2005. Més informació a l’adreça i telèfon indicats abans o al Centre Social i Juvenil de Mislata, C/ Ortega i Gasset, 1, 46920 València. Tel. 963 990 340.
"CONCURS CARTELL ANUNCIADOR X CARNAVAL D’EL PINÓS 2005".
Es podrà presentar qualsevol jove entre 14 i 30 anys i un màxim d’un treball per persona. Els cartells es presentaran al Centre Sòciocultural, c/ Perfecto Rico Mira, 28, 03650 El Pinós. Horari de presentació: de 10’30 a 15 hores. El termini acabarà el dia 5 de gener de 2005 a les 12 hores. El concurs té un premi de 300 euros i dos accèssits de 100 euros. Més informació: Casa de la Cultura d’el Pinós, Tel. 965 478 329 o a la centraleta de l’Ajuntament: 902 190 900.
|
|
|