Passades les festes nadalenques, es necessari fer una reflexió sobre cert tipus de "regal" que també es fa per eixes dates… En molts casos, es considera el fet de regalar una mascota a algun amic o familiar, sense tindre molt clar si el destinatari del regal realment desitja tindre un animal, o si li va a proporcionar totes les cures que requerix. Les mascotes no són joguets, sinó sers amb sentiments que, en consqüència, han de posseir una qualitat de vida digna. De no tindre açò en compte, pot ocórrer que, en lloc de fer un obsequi, el que s'aconseguix és crear-li un problema a qui se l’ha de quedar. I la mascota pot acabar, en el pitjor dels casos, abandonada a la seua sort.

Tots hem d'assumir que acollir o adoptar un animal de companyia, a més de proporcionar moltes alegries, també suposa una sèrie d'obligacions, atencions i inconvenients. Però si honestament estem disposats a acceptar eixos reptes, la mascota ben cuidada i volguda serà en poc de temps un membre més de la família.

Quants de nosaltres no ens ha cridat l'atenció un gatet de poques setmanes, un cadellet, el periquito que no para d'enfilar-se pels barrots de la gàbia de l'ocellaire o, per als amants de l'exòtic, eixes iguanes jovenetes tan gracioses… Pot ser molt gratificant tindre un animal de companyia, perquè tenim un ser viu a qui cuidar i mimar i que, sobretot en el cas de gossos i gats, ens va a correspondre amb la seua presència i afecte de manera incondicional, com faria un bon amic. Tindre un animal com a mascota ens fa ser més responsables (cal traure'l a passejar, cal posar-li el menjar, jugar amb ell…) i també més sensibles a les seues necessitats com sers vius més dèbils que nosaltres. L'animal depén de les nostres cures per a tot, per la qual cosa haurem de tindre molt clar si podem oferir-li les atencions que la seua espècie requerix. No és el mateix adquirir o adoptar un gatet que un lloro o, que fins i tot una serp. Sempre haurem d'acudir a un establiment autoritzat, ja siga comerç o centre d'adopció d'animals, de manera que se'ns informe adequadament de les cures que requerix l'animal que hem triat, i que se'ns lliure amb totes les garanties sanitàries i la documentació en regla. Així, ens assegurem, en la mesura que siga possible, que la nostra mascota arriba a casa en les millors condicions.

En tot cas, també cal fer una reflexió personal i preguntar-nos, a nosaltres mateixos, si podrem dedicar-li el temps necessari al nostre animal, si els nostres horaris són compatibles amb la seua cura, si estem disposats a assumir les despeses de veterinari que li calguen, si som conscients que algunes mascotes creixen fins que quasi no caben al seu terrari (rèptils) i que altres emeten sorolls que poden arribar a ser molestos per molt vistós que siga el seu aspecte (gossos, lloros i cotorres…). Si no n’estem convençuts, no hem de cedir al capritx momentani i cal esperar que les nostres circumstàncies personals ens permeten acollir a eixe animalet que tant ens agrada.

Molts "capritxos momentanis" o regals amb bona intenció acaben convertint-se en mascotes casolanes abandonades a carreteres, vies públiques, séquies, etc. Sobretot, en època de vacances en la qual, el propietari, no sap què fer amb el seu animal i l'allibera a l'entorn de manera irresponsable, al marge del patiment que esta situació suposa per a la mascota (falta de menjar i refugi, desvinculació dels seus amos...), a més de poder suposar un risc d’accidents de trànsit, o esdevindre la mascota un competidor per a la fauna de la zona (cas de les mascotes exòtiques – serps, tortugues de florida, iguanes, hàmsters, furons, lloros i altres aus de gàbia, entre altres).

Per això hem d'apel·lar a la responsabilitat i procurar buscar alternatives a l'abandonament per vacances com ara buscar residències per a animals, demanar a algun familiar que cuide de la nostra mascota o, fins i tot viatjar amb ella, si es donara el cas.

El descobriment per part d'un dels col·laboradors de la revista que hi ha una gata que s'anomena Melic ha influït molt en el fet que triarem com a article de portada el tema de les mascotes. A l'article ens preguntem si la gent els té com a capritxos momentanis o si arriben a formar part de les nostres cases. Si teniu mascotes a casa ens agradaria que ens enviareu fotos i ens explicàreu alguna cosa d'elles. Potser si sou molts els que col·laboreu siga una secció fixa enguany.

No podia faltar en este número de febrer la tan esperada campanya d’aneu a la neu 2007, tindrem viatges d'una setmana, de cap de setmana i d'un dia pels mesos de febrer i març. Hem destacat els viatges que ixen i/o coordinem nosaltres. Esperem que us apunteu i que la neu estiga en les millor condicions.

No podem oblidar-nos de l'oferta de cursos per a jóvens 2007 amb una proposta molt variada per a totes les edats.

El Consell de la Joventut va tindre la seua assemblea el gener passat. La nova Permanent es presenta amb el seu projecte per a dos anys. Una associació que sí ens ha enviat el seu projecte d'activitats per a enguany és Fenris, una associació juvenil que realitza moltes activitats relacionades amb els jocs de taula, l’estratègia, el rol, les cartes... I a la qual agraïm que ens tinga ben informats de tot el que tenen pensat fer.

Esperàvem tindre un lloc per a escriure un article i explicar com ser figurant en un programa de televisió, perquè és molt fàcil aparéixer als programes que es graven a València, i és una experiència molt divertida alhora que instructiva del funcionament intern d'un programa.

No podem oblidar-nos de les dues ciutats que compartixen enguany la capitalitat europea de la cultura, Luxemburg i Sibiu (Romania). Esta última de recent incorporació a la Unió Europea.

Quant a formació, podeu fer un curs d'iniciació a la Commedia dell'Arte que proposa l'Escola Municipal de Teatre de Mislata, assistir a les xerrades de la Casa de la Dona (que estan obertes a ambdós sexes) o fer les activitats que ens envien associacions com per exemple l’Espai Violeta.

A l'apartat de cuina, hem pensat que estaríeu farts de menjars copiosos i amb moltes calories i hem seleccionat un plat molt senzill: peix amb tomaca. Esperem que us agrade.

La música té molta importància en este número, ja que a banda dels articles habituals de Vicent i de Pere, tenim una entrevista amb un dj de Mislata i un reportatge del concert de Fito y Fitipaldis.

Us contaré el que he fet per a participar de figurant en dos programes de televisió, concretament a Canal 9, Auto in-definits i Maniàtics (que fa poc ha començat a emetre's).

El que no es veu a la TV	El que sí es veu a la TV

Una vegada et decideixes a fer d’extra, el primer que es fa és contactar amb la productora del programa o sèrie (esta informació normalment està als webs dels programes); el segon, és omplir un formulari amb les teues dades i enviar una foto recent; i el tercer, és esperar a que et telefonen i et diguen els dies que graven.

Si et telefonen, et citaran a un plató. Només arribar, reunixen a tots els que van a eixir (hi ha gent de totes les edats) i fan diferents recomanacions: la primera, és obvia, cal apagar els mòbils, la segona també, no s’ha de mirar a càmera mentre es grava; i la tercera, no es pot parlar ni emetre cap soroll (a vegades es difícil aguantar el somriure).

Són dos programes molt diferents, Auto in-definits, com tots heu pogut vore, consta d’esquetxos curts. Es graven varios esquetxos el mateix dia amb el mateix decorat i s'emeten en dies diferents. En un mateix dia es poden gravar de 7 a 10 esquetxos, depèn de si es fan moltes preses falses o no, i cada esquetx pot durar aproximadament un minut. Normalment només hi ha una càmera.

És una experiència molt recomanable, primer perquè et sents part d'un gran grup de gent que és necessària per fer un programa. Segon, perquè coneixes a molta gent tant actors com figurants, tècnics de so, càmeres, etc.

Tercer, perquè veus com es fa un programa des de dins, veus moltes coses que a la "tele" no apareixen. I és clar!, perquè després et pots vore a la "tele" assegut des de ta casa. També, depèn de l'horari de gravació, si és de matí o de vesprada, et conviden a esmorzar o a dinar.

Algunes raons més per anar-hi són: que els programes es produixen a València, que la majoria d'actors/actrius que hi participen són valencians/es i, que es tracta dels pocs programes i sèries que utilitzen el valencià.

Maniàtics: www.rtvv.es/series/maniatics/index.htm per participar envia un correu electrònic a: maniatics@rtvv.es