La joventut és una etapa vital en què l'ús del temps lliure resulta determinant per a la pròpia formació de la persona, per a la seua interrelació i per a construir al ciutadà que participarà posteriorment del seu espai social. Caps de setmana, vesprades i nits es convertixen en moments on eixe desenvolupament abandona el pla acadèmic i laboral i ajuda a ampliar els moments que considerem com a temps d'oci. Però, a què dediquem els jóvens eixe temps lliure? Generalment, cada un de nosaltres tria aquelles activitats d'oci que realment li agraden, i fa amb una pràctica habitual de les mateixes que es convertisquen en la nostra manera, diem, de "passar l'estona". Sens dubte, la tele s'ha convertit en la nostra companya més habitual i amb ella la "Playstation" o internet; activitats totes elles que no comprenen major companyia que la de la tecnologia. Els diners que podem consumir, la nostra possibilitat d'eixir i l'hora de tornada a casa condicionen d'altra banda eixe temps que destinem a gaudir fora, en companyia d'amics i amigues. Un oci esguitat moltes vegades pel consum de tabac, de begudes alcohòliques i d'altres substàncies escollides per una sinergia social que, sovint, ens convida a considerar-les un altre aspecte d’ "el nostre temps lliure". Afortunadament, cada vegada la joventut té major informació i pot considerar, i saber, que eixe altre "temps lliure", ni és oci ni beneficiós per a cap de nosaltres.

Els jóvens solem mostrar-nos satisfets amb les nostres activitats d'oci i temps lliure; almenys això es desprén de la coincidència entre les activitats que més ens agraden i que practiquem durant eixe temps lliure. Les dites activitats solen ser escoltar música, eixir a reunir-se amb els amics i amigues, vore la televisió, anar al cine i escoltar la ràdio. Però hi ha alguns desajustos entre els nostres desitjos i les nostres pràctiques d'oci. Hi ha un ampli grup de jóvens que tot i desitjar anar al teatre, no ho fa, per exemple: també és important el nombre de joves que desitgen assistir a competicions esportives sense poder fer-ho. I, en menor grau, apareixen jóvens en els distints estudis realitzats, als que els abellix viatjar, anar a concerts, anar d'excursió i practicar esport i, no obstant això, no ho fan. Són precisament els viatges, les excursions i els espectacles aquelles activitats favorites dels jóvens i que no poden realitzar, en molts casos, per l'alt cost de la seua realització. Deuríem pensar, això sí, que en comptes d'un viatge, anar d'excursió ha estat tradicionalment una forma barata d'oci. On és més difícil buscar alternatives és en l'alt preu i l'absència d'una oferta variada i atractiva per al públic juvenil d'espectacles amb els quals millorar el temps d'oci dels jóvens.

Les activitats d'oci que practiquen els i les jóvens fora de la llar se centren especialment en la relació amb els altres (es reunixen amb amics i amigues, acudixen al cine, van a discoteques o a ballar, eixir a beure i anar de copes i viatjar) i, en menor grau, amb l'exercici físic. Precisament és esta una diferència a tindre en compte, que els jóvens plantegem el nostre oci a casa, com a activitats individuals i aquell que realitzem fora com a activitats col·lectives o de conjunt. Les activitats d'oci dins de la llar se centren sobretot en l'obtenció i el maneig de la informació i les externes, en la festa.

Siga com siga, hem de pensar que sempre tenim alternatives en el nostre temps d'oci, que el més important és aprofitar-lo, gaudir-ne, sols o amb companyia i intentar formular noves vies per a gaudir, d'una manera sana, del nostre temps lliure. Hi ha mil i una possibilitats, moltes d'elles a l'abast de qualsevol a través dels centres juvenils, encarregats d'informar cada moment de totes elles. Si no les coneixes, sempre estàs a temps de passar per un centre, com el del Carrer Túria, 13 i descobrir l'ampli ventall de possibilitats que tenim els jóvens per a disfrutar de l'oci. Al cap i a la fi, qui s'avorreix és perquè vol.

Arriba desembre i amb ell ve el fred intens, els exàmens, les vacances, la neu i el Nadal.

Este mes volem destacar en portada què fem els joves en el nostre temps lliure, com amb el pas dels anys van canviant els nostres consums, les coses que fem, els diners que podem gastar-nos, l'hora en que arribem a casa. El que heu de tindre clar és que siga a soles o en companyia heu de descobrir l'àmplia oferta de possibilitats que hi ha al vostre abast, i que les aprofiteu.

També vos volem recomanar que feu un consum responsable al Nadal, a més de tindre en compte el preu dels productes i de no fer compres compulsives, seria interessant que pensàreu en el procés del producte des de l'origen fins que nosaltres el comprem. Moltes vegades els productors són els que menys guanyen, i que no és el mateix un producte fet per xiquets o per adults amb unes condicions de treballs pèssimes que un producte que respecte uns salaris justos i unes condicions de treball dignes. També convé saber si els productes afecten al medi ambient o són ecològics. Llegiu l'article del comerç just o entreu en Intenet per enterar-vos com fer unes compres més justes. També vos recomanem acudir a les IV jornades de Consum responsable a la Plaça de la Reina de València.

Vos recordem que este mes comença l'exposició del premi de fotografia Instant Decisiu que durarà només nou dies i que estarà al Centre Cultural. Començarà el dia 14 i acabarà el 22 i el podreu visitar les vesprades de dilluns a divendres de 16 a 21.30 hores.

Com no, felicitar a l'actual Permanent del Consell de la Joventut pels seus mil dies de permanència al front del Consell i per la constant col·laboració amb esta revista des de fa molts anys. Enhorabona!

Finalment, dir-vos que ja tenim els cinc nous corresponsals d'este curs, són quatre xiques i un xic. El que faran és repartir la informació que preparem des dels centres d'informació juvenil a tots/es els/les jóvens.

Amb el pas dels anys la informàtica, com moltes altres coses, ha anat evolucionant i, en este aspecte, junt amb ella també la qualitat dels seus videojocs, lluny van quedar aquells arcade futbolístics de màquines recreatives, com eren el "Sensible Soccer", "Super Soccer" o "Football Championship", i amb els nous temps han arribat els anomenats simuladors de futbol, d'entre els quals destaquen per antonomàsia el joc "Pro Evolution Soccer" (versió europea del joc japonés "Winning Eleven") i el joc FIFA.

La diferència entre ambdós resideix en el gust del consumidor, perquè ambdós són de característiques molt semblants però variant alguns aspectes. Així pareix que el FIFA posseïx una qualitat gràfica superior al PES, però al contrari que en este últim s'observa una major realitat en els moviments, entre altres.

D'esta manera dependrà a qui es pregunte la inclinació per l’un o l’altre, però si es vol conéixer de primera mà, el millor serà provar-los un mateix, això sí, si és possible, en el nivell de dificultat més complex.

Andrés Serrador

En relació amb l'article dels videjocs de futbol El melic vol saber quin dels jocs és el que més us agrada i al qual jugueu normalment. La manera en la qual volem que ens envieu la resposta és mitjançant la nostra adreça electrònica melic@mislata.es. Indiqueu-nos si jugueu a l'ordinador o a la consola (i si és així, dieu-ne el model) i el joc que preferiu.

Entre tots els que hi participeu sortejarem un regal sorpresa.

Amb la finalitat de projectar el treball realitzat per l'EMTM hem estat treballant en coordinació amb altres pobles per a promoure intercanvis entre escoles i facilitar un circuit en el qual poder exhibir els treballs artístics realitzats per l'alumnat.

L'EMTM proposa per a l'intercanvi el muntatge "Quan el VHS va acabar amb el betamax", realitzat per un dels grups de formació teatral. Este grup format majoritàriament per jóvens que van començar fa sis anys als tallers de teatre escolar i que hui han aconseguit culminar amb èxit un treball d'equip ple de bellesa i contingut artístic.

Un èxit en el nombre d'inscripcions. Al voltant de 80 alumnes a partir dels 16 anys. Treball corporal, d'expressió, coreografia, ritme, sentit musical... són les novetats que incorpora en la dinàmica de les classes la professora Irene Mira. Dramatúrgia, història del teatre, improvisació, desinhibició creació de textos, etc. són temàtiques que proposa el professor Miguel Casell, implicant-se en l'ús creatiu de la imaginació.

El passat 3 de novembre es van complir mil dies de l'actual Permanent al capdavant del Consell de la Joventut de Mislata. En este temps, puc assegurar que ens han passat moltes coses molt bones, altres bones, algunes regulars i molt poques, dolentes. Mil dies de treball donen per a molt i, afortunadament, per a molts. Hem volgut en estes moltes hores de dedicació canviar el Consell, convertir-lo en una institució més juvenil i propera, de major dinamisme i amb una millor i major capacitat de resolució de problemes que ens afecten als dotze mil jóvens que vivim en esta localitat.

Durant tot este temps hem apostat per acostar el Consell de la Joventut a la gent, participant més activament de les activitats del municipi i organitzant-ne d’altres destinades directament a la joventut mislatera. En este sentit, el Consell participa amb major activitat en projectes de la Regidoria de Joventut, d'Esports i de Cultura, potenciant les aficions dels jóvens i facilitant la nostra participació en el dia a dia de Mislata. En estos mil dies, el Consell ha potenciat cursos de busseig, de pilota valenciana i d'altres activitats esportives que han comptat amb el vostre suport o que el tindran prompte. En cultura, el Consell ha passat a potenciar accions culturals que acosten l'art als jóvens. Els premis fotogràfics de l'Instant Decisiu o les exposicions són alguns d'estos exemples, alguns d'ells inclosos a l'Octubre Jove, una proposta valenta i molt completa d'activitats on el Consell ha creat un mes dirigit als jóvens amb mil i una propostes. Els certàmens musicals, la participació en el Circuit de Música Jove, en les diferents edicions del MIMED i els concerts de jóvens artistes han estat altre baluard en estos mil dies de Consell. La participació activa i coordinada amb la Regidoria de Joventut ens ha permès col·laborar i millorar les agendes d'activitats destinades als més jóvens.

Però el Consell és, abans de res, el compendi del món associatiu juvenil de la localitat. Per a elles, per a les associacions del nostre municipi, per a les tretze que formen part del Consell, s'han creat i potenciat projectes destinats a millorar el seu funcionament i la seua interrelació en la vida associativa del municipi. Els Programes Gestor, per a ajudar en l'administració a les associacions, la potenciació d'un treball virtual de les associacions a través de la informàtica, el lloc web (www.elconsell.com), les trobades associatives, els sopars de germanor i el cens associatiu són alguns dels moltíssims projectes que este Consell ha dut endavant per a millorar el treball diari de les nostres associacions.

En mil dies, com podeu imaginar, han succeït un maremàgnum de coses i de projectes que ens han ajudat pel seu èxit a seguir amb ganes endavant. El més significatiu ha estat sense dubte la Trobada Nacional de Jóvens de la Red Estatal de Consejos Locales y Comarcales de Juventud d'Espanya. Convertir a Mislata en seu d'un esdeveniment d'esta magnitud va ser tot un orgull per a nosaltres, doncs els participants, vinguts de tot l’Estat, van beneir Mislata 2006 com la millor trobada de quantes havia viscut la Red. Així, la nostra ciutat va quedar convertida en l'epicentre estatal de les polítiques de caràcter juvenil; una obstinació en la qual esta Permanent ha estat especialment incisiva i treballadora. I, encara que no tot han estat èxits, la valoració nostra és que cada projecte ha estat una obstinació, una intenció per seguir endavant, per millorar el Consell, per millorar les possibilitats dels joves de la nostra ciutat.

La Permanent del Consell és un grup reduït de persones que d'una manera personal, no lucrativa i apassionada han fet possible que durant mil dies els diferents projectes hagen eixit endavant i en la majoria d'ocasions, amb èxit de bon tros. Ens sentim orgullosos d'això, per descomptat, però el nostre treball no hauria eixit endavant sense el suport de moltes persones i entitats que han confiat a millorar la veu dels joves i la nostra participació en el municipi. No fa falta esmentar-los, cadascun dels quals ens van donar la seua confiança i la seua cooperació, ho saben i senten este agraïment. Sí que volem, això sí, agrair la confiança de les associacions que durant estos mil dies ens han mantingut en l'organització del Consell. I jo, com a president d'esta entitat, us demane que em permeteu dedicar-li el triomf d'estos mil dies de treball a qui realment ho ha fet possible: la Permanent, amb Juan José Usó Herraiz, Sergio Muñoz i David Sánchez, al capdavant i Cristina Moreno, com secretària de l'entitat. A tots els qui confiàreu en nosaltres i seguiu fent-ho, gràcies pel vostre treball i suport. Per nosaltres és un orgull construir el millor Consell de Joventut. Una salutació i enhorabona.

- Dilluns dia 18 a Serveis Socials. C/ Mestre Palau, 15. (Prop de l’avinguda del Sud) de 17 a 20:30 hores.

- Dimarts dia 19 al Centre de Salut (Av. Buenos Aires) de 17 a 20:30 hores.


Més informació: 963 868 100 - http://centro-transfusion.san.gva.es

El diumenge 17 de desembre, a partir de les 11.00h. del matí i fins les 17.00h., onze associacions i entitats valencianes que treballen en l'àmbit del consum responsable, organitzen la IV Jornada "Consum responsable. Una eina per al canvi", amb la qual es pretén sensibilitzar a la població sobre altres formes alternatives de consum. La jornada tindrà lloc a la Plaça de la Reina de la ciutat de València on estaran situats els diferents espais d'informació i venda, degustacions de productes de Comerç Just i Agricultura Ecològica, i es realitzaran tallers i activitats encaminades a mostrar, d'una manera lúdica, les injustes relacions sud-nord i acostar-se al consum responsable i a la seua capacitat real i eficaç per a contribuir a corregir les desigualtats.

Les organitzacions convocants se sumen un any més a la campanya "Consum Amb-Sentit" de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, que ha organitzat diferents accions de sensibilització per a assolir que el major nombre de persones conega que consumir Comerç Just, assegura que més de 300.000 agricultors/es i artesans/es del sud cobren salaris justs pel seu treball, amb els quals poder dur una vida digna, així com que es respecten els seus drets laborals i la igualtat entre homes i dones. Sense oblidar, la qualitat dels productes, la cura del medi ambient i la garantia que no s'ha utilitzat mà d'obra infantil en la fabricació dels articles.

CONSUM RESPONSABLE

L’anomentat consum responsable és un consum que es realitza de forma crítica on el consumidor es responsabilitza del que adquireix, hem de tindre en compte els productes que valoren la justícia social, l'ètica i el medi ambient.

Amb esta perspectiva la IV Jornada de Consum responsable vol ser un moment de reflexió sobre la necessitat i possibilitat d'una economia solidària al servei del desenvolupament i alternativa a la lògica imposada pel mercat i la globalització. Durant la jornada es podran trobar informacions i productes de les diferents àrees que ofereixen la possibilitat de realitzar un consum responsable.

AGRICULTURA ECOLÒGICA

L'agricultura ecològica compren diferents aspectes: conrear de manera respectuosa amb el medi ambient, comercialitzar mitjançant un preu just per als productors i el consumidors i recuperar la nostra sobirania alimentària i, amb ella, el nostre patrimoni cultural.

COMERÇ JUST

Creiem que la lluita per un comerç més just és la lluita per canviar les injustes estructures del comerç internacional. Treballem per fer transparent tot el procés comercial, tant al nord com al sud. Pensem que el comerç just és una qüestió tant de responsabilitat col·lectiva com d'actuació individual, és a dir, una qüestió de ciutadania. El consumidor és un actor potent en la nostra societat i per això, els nostres esforços s'encaminen a la construcció d'un moviment social de ciutadans conscients i crítics.

TURISME RESPONSABLE

El turisme just o responsable vol ser una forma de viatjar respectuosa amb el medi ambient i amb les cultures dels països que ens acullen, al temps que vol oferir una informació transparent sobre la destinació dels recursos econòmics invertits en el viatge. Així mateix, vol oferir els viatgers la possibilitat de conéixer la situació més real dels països visitats i representar una forma lúdica d'acostar-se a les cultures i a la història des de la veu dels mateixos amfitrions.

FINANÇAMENT ALTERNATIU

El finançament alternatiu vol obrir noves opcions en el panorama financer i treballar perquè existisquen vertaderes alternatives on es valore prioritàriament la rendibilitat social dels diners.

Aposta per una informació àgil i transparent de la gestió de les institucions financeres.

ORGANITZEM:

SODEPAU: 993.917.694	ENCLAU: www.enclau.org
SETEM: www.setem.org	ECOSOL-PETJADES:963.830.099
LA-TENDA DE TOT EL MÓN: www.la-tenda.org	CERAI: www.cerai.es
LA PITERA: 963.943.842	AIGUA CLARA: www.aiguaclara.es