dimarts, 1 / novembre / 2005
Llei d'infància i joventutInternet, una gran porta oberta al mónLa nostra col·laboradora Yolanda es casa!!!De cómo don Quijote y Sancho llegaron a su aldeaCampanya Europea stop-discriminationEl Consell conclou amb èxit el seu primer Octubre JoveBàsquet, Hip-Hop i grafitti al Mislata Streetball JamzParlem amb els grups del Circuit de Música Jove 2005Un salvador en la CanaletaDVD GravadorsArròs xinés tres delícies i Salsa XinaConcerts "White Label" Original SessionsLa Casa Azul i Entre RíosHistòria del Rei TranparentSopa de lletres. Novembre 2005Donació de sang. Novembre 2005Què fer? Novembre 2005Articles
|
|
Llei d'infància i joventut
|
|
|
|
Portada
A mitjans del darrer mes de juny, l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) va remetre a les organitzacions juvenils l’avantprojecte de la Llei de Joventut de la Comunitat Valenciana i els donava només 15 dies per a esmenar-lo. Si bé, l’IVAJ sempre ha defensat la seua voluntat de negociar el futur de la Llei, en eixos primers moments ningú no confiava en la negociació per la manera en què havia estat donat a conèixer el document.
Una primera anàlisi de l’avantprojecte mostrava un document on mancaven no només reflexions al voltant de la participació, sinó de tot allò que, des del moviment associatiu juvenil, entenem que han de ser les polítiques integrals de joventut.
Així, el preàmbul identificava com a principals problemes dels i les joves valencians els comportaments radicals, xenòfobs i violents i en això fonamentava la creació d’esta nova Llei, una reflexió esta amb la qual no estàvem d’acord.
L’avantprojecte recollia, a més a més, una Carta de Drets de la Joventut Valenciana que no aportava res de nou, ja que només era un repàs de la Constitució Espanyola, aplicada a la joventut. En este sentit, i com exemple més clar, l’avantprojecte insisteix a garantir als joves valencians el dret a la vida, com si la Carta Magna de 1978 no hi fóra suficient.
Per la seua part, el Títol III de l’avantprojecte presentat parlava de participació, però amb minúscules, sense ambició ni millora dels caus de participació del jove valencià. Així, l’avantprojecte, ara ja esmenat, tornava a crear el Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), sense definir-lo com cal, és a dir com a eina integradora i d’interlocució. A més a més, la definició que l’avantprojecte feia de les formes de participació deixava fora una bona part del moviment associatiu valencià.
Per últim, quan l’avantprojecte parlava dels organismes que desenvolupen les polítiques de joventut al País Valencià, obviava en tot moment el CJCV, creant, per contra, un ens estrany en definició i funcions anomenat Observatori de la Joventut. En este sentit, hem de dir que el CJCV sempre ha defensat la creació d’un observatori, però no com a una eina governamental contraposada al CJCV, com es pot interpretar que plantejava l’avantprojecte, sinó com a referent fonamental d’estudi i avaluació de les polítiques de joventut al País Valencià, tot comptant amb les universitats valencianes, el CJCV i el mateix IVAJ.
Moviment Associatiu Juvenil Valencià: reflexió, treball i Formacció
Des d’un primer moment, el CJCV va mostrar la seua desil·lusió per com havia estat el procés d’elaboració de l’avantprojecte de llei, la redacció del qual es va fer en secret i sense la participació o consulta prèvia de les organitzacions juvenils i consells locals de joventut del País Valencià.
Davant d’esta perspectiva, el CJCV, reunit en sessió plenària, va decidir plantar-se i exigir un nou termini a l’Administració per a poder treballar i esmenar com cal un document de tanta transcendència. Esta determinació va ser plasmada al si del Consell Rector de l’IVAJ i en diferents reunions que es van mantenir amb la Direcció General que, finalment, va reconèixer que el termini donat per a esmenar era insuficient, ampliant-lo fins el 30 de setembre.
Davant d’este nou panorama, el CJCV no es va quedar quiet i al mes de juliol va reunir a les seues entitats membre a Piles, per tal de fixar una metodologia de treball de cara a la celebració, al mes de setembre a Elda, de Formacció, la trobada on les entitats membres del CJCV discutirien i concretarien les esmenes que es presentarien a l’avantprojecte de l’IVAJ. Piles va suposar un abans i un després en el procés de negociació amb l’IVAJ. Una conclusió fonamental d’aquelles jornades va ser la condició innegociable de no tocar la Llei de Participació Juvenil de 1989, que a l’avantprojecte presentat per l’IVAJ quedava desvirtuada. El possibilisme amb que l’IVAJ ha enfrontat la negociació i la reivindicació més ferma per part de la Comissió Permanent del CJCV han fet que la Llei de Participació Juvenil quede a resguard de la futura Llei de Joventut.
El treball realitzat a Piles va ser seguit per un període de reflexió i treball al si de les associacions juvenils per estudiar el text proposat i per tractar de construir el text del qual el Moviment Associatiu Juvenil Valencià (MAJV) voldria dotar a la joventut valenciana com a Llei de Joventut.
Així, les entitats van presentar al CJCV més de 400 esmenes que més de 80 joves d’arreu del País Valencià que es van donar cita en Formacció, s’encarregaren de refondre i consensuar en 115 esmenes que van ser aprovades per unanimitat en sessió plenària i que són les que finalment han estat presentades a l’IVAJ. Cal recalcar i fer valdre ací, i on calga, la responsabilitat que el MAJV ha demostrat en la elaboració de les esmenes, redactades per buscar el consens i la millora qualitativa de la Llei, i l’esforç impagable que tots i totes les joves que participaren a Formacció van realitzar per a arribar al consens. Una vegada més, els i les joves hem demostrat que som exemple.
Les esmenes presentades pel CJCV abasten des del preàmbul de l’avantprojecte, on apostem per un text que reculla els vertaders problemes que tenim els i les joves valencians, com ara la dificultat d’una emancipació digna, fins a l’últim article del text proposat per l’IVAJ. En les seues esmenes, el CJCV ha apostat per un text compromés amb el fet que les polítiques de joventut al País Valencià siguen transversals, positives i consensuades amb els consells de joventut, així com per un text que reculla nous drets per als i les joves valencians, drets que encara no han estat reconeguts a cap altre jove de l’Estat, com ara el dret a l’ús educatiu del medi natural.
A partir d’ací comença un període en el qual una comissió estudiarà les esmenes presentades a l’avantprojecte per tal d’aprovar o no la seua inclusió en el text definitiu. Tot el procés d’elaboració de la Llei veurà el final del proper mes de gener al si de les Corts Valencianes, i esperem que ho faça respectant els desitjos del Moviment Associatiu Juvenil Valencià.
Josep Lanuza -
President del CJCV
|
|
|
|
Internet, una gran porta oberta al món
|
|
|
|
Editorial
Internet s'ha introduït en la vida quotidiana de la
majoria de ciutadans del món, està fent que canvie la forma en què es relaciona
la societat actual. I, per descomptat, ningú hauria de quedar-se fora d'este
gran canvi.
Potser, un dels grups més influenciats en este aspecte és
el nostre, el dels jóvens i l'ampli, per no dir infinit, ventall de
possibilitats que ens oferix en tots els àmbits i inclús en aquells temes que
ni tan sols podem imaginar. Internet atrau cada dia més jóvens, i no tan
jóvens, que ja no sols busquen passar una estona entretinguda xatejant o
abaixant-se jocs, pel·lícules o música. És molt més que això, és una font de
recursos informatius, culturals, polítics, artístics i d'oci inesgotable.
La majoria de jóvens es connecta cada dia, per poc que
siga, uns minuts a la xarxa per a llegir-hi el correu, els titulars de la
premsa, xatejar una estona, fer una consulta sobre activitats culturals,
musicals, d'oci, viatges són ja activitats comunes en el dia a dia dels jóvens.
Potser s'hagen decidit a crear un bloc personal, o que hagen creat un grup amb
amics o un fòrum. Potser compren per internet... o simplement naveguen per
curiositat buscant qualsevol cosa. Per açò i pel fet senzill de donar-se a
conéixer a la societat, molts grups o associacions han creat les seues pròpies
pàgines web per a oferir-hi els seus servicis o servir d'ajuda a
l'usuari. Un dels portals més destacats en l'àmbit juvenil és JOVES.NET.
És un punt de trobada per a afavorir la integració
social, professional, cultural, artística i d'oci dels jóvens, amb l’aportació
de tot tipus d'informació. El seu àmbit d'actuació és principalment la
Comunitat Valenciana.
En Joves.net es treballa per i per als jóvens perquè ells
són al cap i a la fi el futur de la societat i, de vegades, el camí que han de
seguir no és gens fàcil. I este treball
ha sigut valorat i nominat per la Comissió Europea als premis als millors
projectes del Programa Joventut en els últims dos anys, amb motiu de la
celebració de la Setmana Europea de la Joventut del 5 a l'11 de desembre
d'enguany.
Joves.net és una eina molt útil de consulta per a tots
els jóvens. En ella podem trobar tot allò relacionat amb el nostre oci,
cultura, cerca de cursos, treball, dubtes de qualsevol tipus...
Us anime
a tots i a totes a fer una visita i comprovar-ho per vosaltres mateixos i ja
voreu com a poc a poc es convertix en un portal de referència per a tots
vosaltres... Només heu de clicar www.joves.net ...i el món serà vostre...
|
|
|
|
La nostra col·laboradora Yolanda es casa!!!
|
|
|
T
ots els i les que fem la revista MELIC volem felicitar-la i desitjar-la que siga molt feliç amb el seu marit Jose.
ENHORABONA!!!
|
|
|
|
De cómo don Quijote y Sancho llegaron a su aldea
|
|
|
|
El Quijote 400 aniversari
Todo aquel día, esperando la noche, estuvieron en aquel lugar y mesón don Quijote y Sancho: el uno, para acabar en la campaña rasa la tanda de su disciplina, y el otro, para ver el fin della, en el cual consistía el de su deseo. Llegó en esto al mesón un caminante a caballo, con tres o cuatro criados, uno de los cuales dijo al que el señor dellos parecía:
–Aquí puede vuestra merced, señor don Álvaro Tarfe, pasar hoy la siesta: la posada parece limpia y fresca. Oyendo esto don Quijote, le dijo a Sancho:
–Mira, Sancho: cuando yo hojeé aquel libro de la segunda parte de mi historia, me parece que de pasada topé allí este nombre de don Álvaro Tarfe.
–Bien podrá ser –respondió Sancho–. Dejémosle apear, que después se lo preguntaremos.
El caballero se apeó, y, frontero del aposento de don Quijote, la huéspeda le dio una sala baja, enjaezada con otras pintadas sargas, como las que tenía la estancia de don Quijote. Púsose el recién venido caballero a lo de verano, y, saliéndose al portal del mesón, que era espacioso y fresco, por el cual se paseaba don Quijote, le preguntó:
–¿Adónde bueno camina vuestra merced, señor gentilhombre?
Y don Quijote le respondió:
–A una aldea que está aquí cerca, de donde soy natural. Y vuestra merced, ¿dónde camina?
–Yo, señor –respondió el caballero–, voy a Granada, que es mi patria.
–¡Y buena patria! –replicó don Quijote–. Pero, dígame vuestra merced, por cortesía, su nombre, porque me parece que me ha de importar saberlo más de lo que buenamente podré decir.
–Mi nombre es don Álvaro Tarfe –respondió el huésped.
A lo que replicó don Quijote:
–Sin duda alguna pienso que vuestra merced debe de ser aquel don Álvaro Tarfe que anda impreso en la Segunda parte de la historia de don Quijote de la Mancha, recién impresa y dada a la luz del mundo por un autor moderno.
–El mismo soy –respondió el caballero–, y el tal don Quijote, sujeto principal de la tal historia, fue grandísimo amigo mío, y yo fui el que le sacó de su tierra, o, a lo menos, le moví a que viniese a unas justas que se hacían en Zaragoza, adonde yo iba; y, en verdad en verdad que le hice muchas amistades, y que le quité de que no le palmease las spaldas el verdugo, por ser demasiadamente atrevido.
–Y, dígame vuestra merced, señor don Álvaro, ¿parezco yo en algo a ese tal don Quijote que vuestra merced dice?
–No, por cierto –respondió el huésped–: en ninguna manera.
–Y ese don Quijote –dijo el nuestro–, ¿traía consigo a un escudero llamado Sancho Panza?
–Sí traía –respondió don Álvaro–; y, aunque tenía fama de muy gracioso, nunca le oí decir gracia que la tuviese.
–Eso creo yo muy bien –dijo a esta sazón Sancho–, porque el decir gracias no es para todos, y ese Sancho que vuestra merced dice, señor gentilhombre, debe de ser algún grandísimo bellaco, frión y ladrón juntamente, que el verdadero Sancho Panza soy yo, que tengo más gracias que llovidas; y si no, haga vuestra merced la experiencia, y ándese tras de mí, por los menos un año, y verá que se me caen a cada paso, y tales y tantas que, sin saber yo las más veces lo que me digo, hago reír a cuantos me escuchan; y el verdadero don Quijote de la Mancha, el famoso, el valiente y el discreto, el enamorado, el desfacedor de agravios, el tutor de pupilos y huérfanos, el amparo de las viudas, el matador de las doncellas, el que tiene por única señora a la sin par Dulcinea del Toboso, es este señor que está presente, que es mi amo; todo cualquier otro don Quijote y cualquier otro Sancho Panza es burlería y cosa de sueño.
|
Selecció a cura de: Jaume Bronchud
|
|
|
|
|
Campanya Europea stop-discrimination
|
|
Per la diversitat. Contra la discriminació
|
|
Coneix Europa
«La Unió es basa en els principis de llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals (...), principis que són comuns als Estats membres». Apartat 1 de l'article 6 del Tractat de la Unió Europea.
Com a part del seu Programa d'Acció per a lluitar contra la discriminació, la Comissió Europea du a terme una campanya paneuropea d'informació, de cinc anys de duració, sobre la lluita contra la discriminació per motius d'origen ètnic o racial, religió o creences, malaltia, edat o orientació sexual. Amb l'eslògan "Per la diversitat. Contra la discriminació", el primer any de la campanya es va centrar principalment a promocionar la diversitat en els llocs de treball. La campanya, desenvolupada en estreta col·laboració amb governs de la UE, sindicats, organitzacions empresarials i ONG, va ser llançada el 16 de juny del 2002, data en què Anna Diamantopoulou, comissària europea d'Ocupació i Assumptes Socials va presentar la campanya a la premsa internacional a Brussel·les.
L'objectiu de la campanya és transmetre un missatge positiu sobre la diversitat a través d'una àmplia gamma de canals, com la publicitat impresa i televisiva, internet, seminaris i esdeveniments periodístics. Els fullets, prospectes i cartells proporcionaran informació sobre les noves normes de la UE contra la discriminació en els diversos estats membres.
La Comunitat Europea treballa des de fa temps en la lluita contra la discriminació. Quan es va crear, una de les seues tasques més urgents era la reconciliació d'un continent dividit per conflictes nacionalistes i ètnics. Durant anys, l'objectiu era previndre la discriminació per motius de nacionalitat i sexe. 1997 va constituir un important punt d'inflexió gràcies als canvis substancials que els estats membres van decidir introduir en el Tractat. Arran de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, la Comunitat va disposar de noves competències per a lluitar contra la discriminació per motius d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, i es van aprofundir les competències en matèria de lluita contra la discriminació per motius de sexe. L'any 2000, el Consell va adoptar unànimement dos directives i el programa d'acció.
La campanya stop-discrimination, interactiva
Sap totes les estreles que hi ha en la bandera de la UE? O, sabries dir tots els països que hi ha en la UE? Per a saber les respostes a estes i moltes altres preguntes sobre temes contra la discriminació en la UE, juga al nostre Concurs Europa en línia.
De la mateixa manera, es vol conéixer l'opinió sobre la l’ús i la informació que conté el web de stop-discrimination. Els que aconseguisquen les màximes puntuacions poden guanyar un kit contra la discriminació que inclou una moderna camiseta, una bossa de la compra, adhesiu, pin i bloc de notes (per a participar en el concurs has d'entrar en l'apartat Interactiva).
Més informació en: http://www.stop-discrimination.info.
|
|
|
|
El Consell conclou amb èxit el seu primer Octubre Jove
|
|
|
|
Consell de la Joventut de Mislata
Ha sigut una aposta diferent la del Consell de la Joventut de Mislata per a millorar l'oci dels jóvens de Mislata alhora que molts han tingut l'oportunitat de conéixer com treballa per la joventut esta institució. Des del passat 30 de setembre, el Consell inicia una àmplia sèrie d'activitats de caràcter molt diferent amb les que durant tot el mes d'octubre, els més de 12.000 jóvens de la localitat hem pogut disfrutar i divertir-nos alhora que apreníem qüestions molt diferents. El primer acte va ser el sopar associatiu que el Consell ja havia celebrat el 2004 i que va agrupar una important quantitat de jóvens membres de les dotze associacions que componen el Consell de la Joventut. El sopar es va celebrar al parc de La Canaleta i va comptar amb la presència dels tècnics de Joventut i de la mateixa regidora Gloria Alonso, que va voler així mostrar el seu suport a esta important iniciativa. Per a animar la vetlada, a més, més d'un centenar de jóvens van poder disfrutar dels concerts de Kifi i Cretino's Born, grups triats pel Circuït de Música Jove en què també col·labora el nostre Consell. Dissabte també va haver-hi temps per a la música amb l'actuació dels Nomadasquad i el grup local O'chorizo que van captivar el públic present amb una àmplia selecció dels seus temes.
La següent proposta va ser especialment esportiva ja que, amb la col·laboració de Streetball Jamz i la Regidoria de Joventut, l'octubre Jove va convertir l'avinguda de Gregorio Gea en una pista de basquetbol on practicar l’street basket, una modalitat esportiva que a molts recordava imatges de moltes pel·lícules americanes. En este cap de setmana els partits de bàsquet van estar acompanyats per dos macroconcerts de hip hop que van omplir l'avinguda i van sorprendre molts veïns que desconeixien este estil musical, alhora que es mostrava a l'aire lliure com es dissenyen i pinten els graffitties.
Des del 17 d'octubre, el Consell de la Joventut de Mislata va organitzar una exposició a l'estació del metro de Mislata amb huit fantàstiques fotografies de Lázaro de la Peña, un jove artista asturià que va mostrar la bellesa dels contrallums mediterranis en un espai que cada dia han pogut disfrutar gran quantitat de mislaters i que ha deixat sorpresa més d’una persona.
També a l'Octubre Jove els jóvens de Mislata han pogut aprendre nocions sobre interessants temes com el tuning gràcies a una xarrada acollida al centre Túria i que va comptar amb la col·laboració inestimable dels tècnics de Joventut o el trànsit gràcies a una peculiar proposta que va acollir l'associació El Rollet en la seua pròpia seu amb una exposició de campanyes de trànsit.
L'esport va tornar amb el segon torneig de futbol, el diumenge 23, a les pistes de La Canaleta on sis equips van disputar el preat trofeu que cada any congrega un nombre més gran de jugadors. Abans, durant el cap de setmana, Fenris va dur a terme la segona marató de 24 hores de rol i jocs d'estratègia i simulació que organitza el Consell de la Joventut de Mislata.
L'octubre Jove va finalitzar amb tots els luxes amb una concentració tuning que per primera vegada va reunir espectaculars vehicles arribats de tot Espanya i que van compartir el seu espai amb multitud d'activitats i amb més de 2.000 persones que no van voler perdre's la gran festa i que el Consell va destinar per a esta jornada prèvia una nit d'Halloween amb què es va despedir l'octubre Jove 2005.
Per a Jaime Bronchud, president del Consell de la Joventut, “l'octubre Jove ha suposat un esforç important per a tots nosaltres però, sense dubte, una important satisfacció perquè el projecte ha eixit com ho teníem planejat. És satisfactori comprovar que hi ha noves propostes d'oci, en què hem aconseguit arribar als jóvens i que hem creat un nou espai per al qual desitgem llarga vida”. Bronchud, igualment, no va voler perdre l'oportunitat d’“agrair a totes aquelles persones que han ajudat a aconseguir que l'octubre Jove haja sigut una bona part, des de la Regidoria als grups de música, passant pels tècnics, les associacions que hi han col·laborat, l'Ajuntament de la ciutat, les empreses que ens han abonat, la mateixa Permanent i molt especialment, l'adjunt a Presidència, Pepe Usó i la nostra secretària, CristinaMoreno, que saben com ningú l'esforç necessari per a aconseguir el gran treball que han fet”.
|
|
|
|
Bàsquet, Hip-Hop i grafitti al Mislata Streetball Jamz
|
|
|
|
Esports
Un grup de jóvens de Mislata, encapçalats per Fran Castellano, Nacho Vicente i David Marín, va proposar pel setembre a la Regidoria de Joventut la celebració d’una activitat que combinava el bàsquet, la música hip-hop i el grafitti. La idea era organitzar-ho tot per als dies 15 i 16 d’octubre a l’avinguda Gregorio Gea. El nom del projecte era Mislata Streetball Jamz.
Des del Departament de Joventut de l’Ajuntament es va valorar com a molt positiva la iniciativa. A partir d’eixe moment es van començar a fer les gestions oportunes per a passar del projecte als fets. Demanar els permisos oportuns a l’Ajuntament, les cistelles, la publicitat, la difusió, les inscripcions, la contractació del so, l’escenari, les llums... el contacte amb els grups de hip-hop, buscar patrocinadors per als premis... i, a més a més, amb la col·laboració del Consell de la Joventut de Mislata (que durant el mes passat ha celebrat l’Octubre Jove) es va incorporar una altra activitat, especialment atractiva, una exhibició de grafitti.
Així, durant el dissabte 15 i el diumenge 16 es va jugar el campionat de bàsquet 3x3 al carrer, on participaren 15 equips, els guanyadors van ser l’equip LPC (La Puta Calavera) del barri de XXXXXXX de València. El premi va consistir en un xec-regal de 300 euros per a comprar roba a la tenda "Número 1" de València. Malgrat estar oberta la participació a xics i xiques no va haver-hi cap equip amb dones. Per la vesprada vàrem tindre els concerts de grups de hip hop i música en directe a càrrec de disc-jockeys. Al llarg dels dos dies actuaren: Desafía tu Kriterio, Mandamás, 3 Tiros, Krudo Talento, Sucios x Norma, Ning 1 & Franklin, Prima Verba, Simples Samples. Les lletres i els missatges, plens de crítica, es van succeir combinant-se amb bases musicals de tota mena i, en moltes ocasions, demostrant una gran capacitat d’improvisació. El dissabte va ser, amb la col·laboració del Consell de la Joventut, l’exhibició-taller de grafitti que es quedaren exposats durant tot el cap de setmana. Tots els i les participants en les activitats van rebre una samarreta de regal de l’Octubre Jove del Consell de la Joventut de Mislata.
Els organitzadors de la Mislata Streetball Jamz van agrair l’ajuda prestada per l’Ajuntament i pel Consell de la Joventut i ja van avançar que tornaran a fer la proposta per a l’any que ve.
|
|
|
|
Parlem amb els grups del Circuit de Música Jove 2005
|
|
|
|
Entrevista
El 30 de setembre i l'1 d'octubre es van realitzar una sèrie de concerts a la Canaleta de Mislata, va haver prou gent que va acudir-hi encara que esperem que l'any que ve acudisca molta més gent a escoltar a estos grups tan bons i peculiars.
Els grups que van actuar-hi són Kifi, Cretino´s Borne (que van actuar el 30 de setembre), Nomadasquad i Ochorizo (que ho van fer l'1 d'octubre). Als grups els vam fer les mateixes preguntes a què ells van respondre amb el seu toc d'humor sarcàstic.
La primera cosa que farem serà presentar-vos un poc els grups, en primer lloc tenim Kifi, és un grup que fusiona rock urbà amb músiques tradicionals d'arrels flamenques i llatines (són de Silla), les seues lletres transmeten un compromís social i humà amb el nostre entorn. La recent integració en la banda d'instruments de metall enriquix el mestissatge musical. Van nàixer el 2002, al principi eren un trio, però "hem buscat un guitarriste soliste que li agrade l’alpiste". I han quedat així com un quartet de manera definitiva. Tenen una maqueta que va eixir al final del 2003 amb poca pasta i molta il·lusió. Ells a la pregunta d'on van traure el nom, van respondre que volien un nom original, quelcom que els cridara l'atenció i que no significara res, quelcom precís i curt, se'ls va ocórrer Kifi i els va agradar i així va quedar. El que ells no saben és que Kifi és una droga.
També vam tindre Cretino´s Borne un grup d'ací de Mislata que fan punk-rock absurd. És una mescla de cultura i astúcia popular, adobada amb molt d'humor. En els seus concerts, mesclen melodies clàssiques d'ahir i de hui i unes lletres "marca de la casa" plenes d'humor, sàtires i bon rotllo. Ells també van contestar esta pregunta amb una parrafada inintel·ligible que al final van resumir en "som uns Cretins i el nostre amic Bertinos Borne és molt ganyolen i ens vam voler unir a ell. També és perquè quedava bé i l'essència queda resumida en el nom, llavors ens va agradar i el deixàrem.
L'endemà vàrem tornar a la Canaleta amb altres dos grups encara que sense variar les preguntes, eixe dia els va tocar a Nomadasquad compost per Vikco, Yin i Dj. Max corp. Ells són d'Alaquàs encara que Dj Maxcorp siga polonés. Una xicoteta mostra de la unió entre estes tres persones que van decidir plasmar l'enfocament i la visió que tenen ells sobre la vida. La Cultura a què porten rendint culte des d'anys arrere, nom (Nomadasquad) que dóna sentit a una forma de vida i pensar... Afluent del que és hui el rap seriós, nom que ve pel fet que han viatjat molt coneixent diferents cultures, llocs, missatges i coneixent-se a causa d'això es van posar Nòmades. Més tard, afegint un altre component al grup es van decidir per Nomadasquad que són ells tres i nou breakers més.
|
|
Ochorizo
|
Finalment, vam tindre a Ochorizo que també són de Mislata i és un grup de rock potent amb tocs de funk, hardcore, metall i punk, portat a l'àmbit humorístic. Ells ens van explicar com va sorgir el nom del grup i l'explicació és molt peculiar "El nom ve del déu huit man que ens indica tot el nostre camí a seguir, és una mescla de huits i xoriços".A la pregunta d'on trauen les idees, açò és el que van contestar els diferents grups: - Kifi: ho traiem tot del que vivim i veiem.
- Cretino´s Borne: "del cap" va dir Miguel, " de la nostra ment cretina", "de moments tendres i íntims, "Quinto levanta estira de la manta...", "amb això pensem". Jo dic que a bon entenedor amb poques paraules prou. Més seriosament van dir que eren un cúmul d'idees, que obren caps pensants.
- Ochorizo: ells trauen la música per un costat i les lletres per un altre i realment diuen que tot ve del déu Ochoman i que ells són súper herois, enviats a este món pel déu Ochoman, ajudats per persones humanes com Mario, Antonio... Que els estaven rehabilitant i per això els porten amb ells, ja que el déu Ochoman els dona les idees perquè ells les transformen perquè les persones normals es rehabiliten i es convertisquen al frikismo i al choricismo.
- Nomadasquad: diu que trau les idees un poc de tots, experiències personals, de les coses que veuen ja que com són nòmades van per ací i del que veuen donen la seua opinió, o del que els interessa. Trauen idees del rap francés i d'altres estils.
Cretino´s Borne ens va aclarir que les cançons que ells fan no són versions d'altres, lletres, músiques, cançons.... sinó que els plagien a ells. Ens van comentar que tenen un problema amb les cançons i que estan contínuament en accions legals pels drets d'autor. "Perquè quan fas una cançó que li agrada a la gent, els grups famosos te la copien i això és un gran problema per a la gent sense recursos com nosaltres, ja que açò ens deixa en la misèria". Com som molt curiosos/es volíem saber els seus gustos musicals i a part de la seua música ens vam adonar que escolten una gran varietat d'estils. Kifi es decantava més pel seu estil flamenc, música llatina. Encara que ens van confessar que els agradaven Cretino's Borne perquè eren molt bons i ens els recomanaven. Cretino's Borne ens va donar una llista interminable de cantants, grups, estils..., és a dir escoltaven de tot, per exemple: folklòrica, jotes, Manolo Escobar, Nino Bravo, ... clàssics, encara que també més moderns com són Tamara (les dos), Bustamante, O.T., de tot un poc, fins i tot el que fan en el W.C. La música en general, excepte l’abadejo. Ochorizo també escoltaven de tot, però el que ells no escolten és El Canto del Loco, ens van donar una gran llista com: el Titi, la Pantoja, el Fari, Bunbury, King Àfrica, Ella baila sola, Madonna, La Oreja de Van Gogh, ... Ara el que escolten perquè els donen moltes idees són La Caja de Pandora i El Sueño de Morfeo. Encara que la música dels restaurants xinesos i les de les pelis porno són les que més els agraden.  | | Nomadasquad | Nomadasquad ens va comentar que el que solen escoltar del seu estil són rap i música electrònica, però també escolten altres coses per a vore què volen transmetre altres artistes i que els donen idees. Ells escolten rap francés, estils metafòrics (els mola per a agafar idees), diuen que escolten rap de qualsevol tipus però que el seu rap és seriós com a rap francés, espanyol, europeu, música electrònica, música francesa, trip-hop, mescles, soul, jazz, estrach i rithm&blues i música de qualsevol tipus. A Cretino's Borne i Ochorizo els encanta tocar a Mislata, se sentien molt a gust tocant ací ja que és el seu poble, sobretot Ochorizo que era la 6a vegada que tocaven ací i que hui era el seu concert núm. 46 i la primera vegada que van tocar va ser a La Chicharra ací a Mislata. Però Kifi que és de Silla estaven encantats amb el públic mislater. Nomadasquad, encara que va ser la seua primera vegada, van dir que els agradaria repetir i nosaltres volem que ho facen, ja que no sols ells disfruten a l'escenari amb els seus respectius espectacles sinó que ens fan passar-nos-ho en gran. Per això vos recomanem que si teniu l'oportunitat d'escoltar-los, ho feu, no vos en penedireu. Finalment, ens van enviar una salutació per al Melic i per al nostre programa 3r plató, que tornarà a l'estiu. Si voleu escoltar les entrevistes amb les seues paraules, Mislata Ràdio farà una marató de 24 h a l'abril, on les emetrà, a més d'algunes de les seues cançons. Des d'ací agrair a tots els grups per la seua paciència, el seu temps, el seu humor i els seus elogis, ja que van fer que este article i les entrevistes foren possibles. Vos desitgem molta sort i un bes molt fort i una abraçada de tot cor. Gràcies. 3r Plato (Jéssyca, Laura, Adrián i Esther)
|
|
|
|
Un salvador en la Canaleta
|
|
|
|
Pepe
Alejandro Huerta i Rubén Valero
|
|
|
Tecnologia
Amb l'entrada dels DVD es van obrir noves possibilitats més còmodes i de millor qualitat per al mateix que utilitzem els vídeos vhs. Bé, al principi, no exactament per al mateix, ja que els DVD no gravaven. En els començaments, alguna marca treia el primer gravador de DVD a un preu excessiu per a la majoria de butxaques i sense massa prestacions (de fet els DVD gravadors en disc dur encara són un poc cars, però ara que tot baixa).
Ara, les coses són diferents i per menys de 300 € ja podem adquirir un dvd gravador amb moltes possibilitats.
A més de la reproducció de quasi tots els formats podem gravar el nostre programa favorit, la nostra sèrie de tv o eixa pel·lícula que és un clàssic del cine però que la fan a les dos de la matinada. Inclús et pots fer els teus DVD amb les gravacions domèstiques de la teua camera, o de les teues fotos digitals.
Dvd gravador Philips
Dvdr 3305
PVP: 230 € aprox.
- Amb este gravador pots gravar fins a 6 hores en un dvd-r/rw, dvd+r/rw d'una sola cara.
- Té el sistema VPS/PDC que et permet indicar-li al DVD quan comença exactament el programa a gravar, per a evitar eixos minuts de retard que es poden donar en l'emissió del programa.
- Els sistemes de so de què disposa són el dolby digital, Dts, dolby digital AC-3.
- Amb el sistema Xou View l'única cosa que has de fer per a programar el dvd és introduir-hi un codi de números que ve al costat de cada programa en algunes revistes de televisió.
- Disposes de 4 maneres de gra | | |